Suports audiovisuals per la didàctica de la sardana

Hola,

Aqui us proposem alguns vídeos i documents per tal d'ensenyar la sardana i explicar la seva importància històrico-política. Podeu fer les vostres aportacions als comentaris.

SARDANA
Per aprendre a ballar
Tutorial penjat al blog
https://www.youtube.com/watch?v=DQFUUgzwvjM

Justificació de la música escollida 

S'ha escollit aquesta música i lletra cantada perquè LA TRINCA és l'exemple de música popular i reivindicativa i dóna peu a parlar d'aquest grup i la seva trajectòria cultural, política i social.
A més, la sardana és breu i conté tots els elements bàsics. La lletra és humorística traduïda al català per J.Picas-La Trinca-J.Titus, partint de l'original de Toon Hermans dit: Vogeltje wat zing je vroeg.
Cançó: "Tots som pops". La Trinca. Edigsa.1969.

BIBLIOGRAFIA
La Trinca 20 anys de cançons amb CD i DVD  2007 Semaya /Sony BMG Music Entertainement España SL

LES DANSES AMB VISIÓ INTERDISCIPLINAR
VIDEO
https://www.youtube.com/watch?v=5QCx8JVtcbo

Mostrem un treball fet amb la sardana com un exemple de visió integral des de diferents aspectes a treballar des de diferents matèries amb un significat per a l'alumnat d'assoliment de competència física i social.

El video que es mostra dóna una visió a partir de diferents aspectes que podria ampliar la resta del professorat a les seves matèries. Hi ha una presentació del video i una guia de l‘alumne per fer un seguiment del visionat i després poder contestar alguna pregunta.

Títol: "SARDANA, DANSA NACIONAL DE CATALUNYA?" Video emès a TVE3, 2011. Amunt Produccions, Zebra Produccions.

En la societat catalana del segle XXI, certes manifestacions culturals d'arrel semblen estar més de moda que d'altres. La sardana actualment experimenta un procés de minorització. Coexisteixen diferents actituds contradictòries en relació amb aquesta dansa: o se la qualifica de carrinclona i desfasada o se la vol declarar dansa nacional. El documental "Sardana, dansa nacional de Catalunya?" analitza els motius polítics, històrics i socials que han provocat aquesta situació. A la vegada, també repassa l'actualitat d'aquest fenomen cultural i els seus possibles camins de futur.

GUIA DE L'ALUMNAT
Valors de la sardana.
Origen de la sardana. Història. La revolució industrial
Influència de la música europea en la sardana.
Per on entra la sardana?
Posició social i política de la sardana, vehicle de reivindicació i resistencia.
Beneficis de la sardana com a activitat física saludable.
Com veu un ballarí de dansa contemporània la sardana?
Trets comuns de la sardana i la jota.
La sardana a la Patum?
Lligam de la música de la sardana i la música moderna.
Fusió amb altres géneres musicals. Cobla i Roger Mas.
Sardana i dansa contemporània. Cesc Gelabert.
Evolució moderna de la sardana. Sardanova?
De la música tradicional a la música moderna. Reconeixement de la música de cobla. Músics compositors de sardana.
Promoció internacional de la sardana.
Rols de la sardana. La sardana: una dansa democràtica i participativa.
És una herencia. Qué volem que sigui per a nosaltres?
La sardana va ser reconeguda el 2010 com a patrimoni festiu i cultural de Catalunya.

ALTRES SARDANES

SARDANA CURTA
https://www.youtube.com/watch?v=weYRTNPenhg

INSTRUCCIONS PER BALLAR LES DANSES ESCOCESES

CEILIDH DANCE


THE MILITARY TWOSTEP

Formació: parelles al voltant de la sala en contra les agulles del rellotge, noies a la dreta.

Passes:

• La noia amb mà a l´espatlla del noi i aquest agafant-la per la cintura. Amb la cama exterior (esquerra per nois, dreta per noies) fem taló-punta dues vegades (es pot saltar sobre l´altra cama).

• Caminar tres passes endevant i girar quedant-nos encarats en sentit de les agulles del rellotge.

• Repetir el taló-punta i les tres passes endevant.

• Ens encarem a la parella agafant-nos de les mans, saltem amb peus junts i al caure, donem una patada amb la cama dreta creuada cap a l´equerra seguida d´una patada amb la cama esquerra creuada cap a la dreta.

• El noi enlaire la mà esquerra i la noia gira sobre ella mateixa (deixant anar l´altra mà).

• Polka al voltant de la sala (1 o dues voltes).

Repetim

DASHING WHITE SERGEANT

Formació: Dos trios encarats al voltant de la sala, un noi enmig de dues noies encarats a una noia enmig de dos nois.

Passes:

• Ens ajuntem formant un cercle de 6 i girem cap a l´esquerra per 8 i tornem cap a la dreta (retornem a la posició inicial). Es separen els cercles.

• La persona del mig es gira cap a la persona de la seva dreta i fa el “pa de vas” (com s´escriu?). Amb la mà dreta la gira i s´encara a l´altre component del trio.

• Repeteix “pas de vas” i gir amb aquest.

• Agafant-se pel colze, gira al primer company, al segon, de nou al primer i també al segon.

• Els trios s´agafen de les mans i avancen tres passes cap a l´altre trio. Es retiren enrera fent tres passes.

• S´encaren de nou els trios al caminar endevant i aquesta vegada un d´ells (tan se val qui, però determinar-ho abans del ball) enlaire les mans formant arcs per on passerà l´altre trio.

Repetim amb el nou trio.

AUSSIE (AUSTRALIAN) BUSH DANCE (dansa progressiva)

Formació: Parelles encarades al sentit contrari a les agulles del rellotge. La noia a fora. Mirant-se s´agafen les mans amb braços estirats senyalant el sentit del ball i amb l´atra mà, el noi agafa per la cintura a la noia i aquesta reposa la seva mà a l´ espatlla del noi.

Passes:

• Amb el peu avançat, fem taló-punta dues vegades i ens desplacem en sentit del ball amb tres passes laterals.

• Encarats a allà d´on venim, repetim taló-punta i tres passes laterals tornant a la posició inicial.

• Deixant-nos anar les mans, piquem tres vegades amb la mà dreta, tres amb l´esquerra, ens piquem tres vegades els quàdriceps i piquem tres vegades amb les dues mans.

• Lligant colzes, donem una volta i mitja.

• Ens separem, la dona avança una posició i busca la seva següent parella i l´home rep a la companya que ve per darrera.

Repetim amb la nova parella.