LA SARDANA: DES DEL CURRÍCULUM A PATRIMONI CULTURAL INMATERIAL DE LA UNESCO

 LA SARDANA: DES DEL CURRÍCULUM A PATRIMONI CULTURAL

INMATERIAL DE LA UNESCO

El grup es va plantejar aquest curs fer de la sardana una dansa comú per tots els centres participants amb el convenciment que la transmisió cultural de les danses és un objectiu pedagògic i curricular. Fent nostra la frase del pedagog John Cowan, el treball del professorat consisteix a crear situacions de les quals l’alumnat no pugui escapar sense haver après.

En el currículum d’Educació Física, la competencia 8 és : Utilitzar activitats amb suport musical, com a mitjà de relació social. A les orientacions metodològiques s'indica que "Es recomana programar les danses populars i d’arreu del món en els primers cursos de l’etapa, amb una atenció especial a les danses i balls propis de la població (si n’hi ha) i de Catalunya". La sardana, els balls de bastons, les bolangeres, etc., han de tenir una presència explícita. Per als darrers cursos de l’etapa, es recomana programar balls de parella, balls de carrer, balls més actuals i tècniques de dansa.

Les activitats d’avaluació no poden consistir només en la reproducció d’un ball conegut com la sardana, ja que s’impedeix la creativitat i es valora només la capacitat d’imitació o reproducció d’un model prèviament conegut. En el mateix exemple, la introducció de punts lliures en la sardana permet introduir creativitat en la coreografia. Des d’aquest punt de vista, les millors activitats d’avaluació han de tenir una part que possibiliti observar la correcció tècnica i rítmica (tots els alumnes fent els mateixos moviments de manera coordinada) i una altra part que permeti que l’alumne mostri la seva capacitat creativa. Per tant, amb el nostre projecte complim de ple tant en els continguts com en l’avaluació i orientacions metodològiques. 

D’altra banda, pensem que des de la vessant cultural podem contribuir a que la Sardana sigui considerada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Ja des de l’any 2010 la sardana va ser nomenada com a patrimoni festiu i cultural de Catalunya, a https://www.youtube.com/watch?v=DQFUUgzwvjM, el nostre tutorial ja ho esmentàvem. A l’abril de 2019 va ser aprovada per la Generalitat de Catalunya, la

presentació a la UNESCO com a Patrimoni Cultural Inmaterial per tal que l’estat Espanyol el presentés, però no ha succeït. També la comissió encarregada ha contactat amb Andorra i França, on també es balla, per poder-ho presentar conjuntament.

Així que qualsevol adhesió o manifestació a favor de la Candidatura seria molt benvinguda perquè és el reflex de la vivesa de la sardana i del compromís de tothom en el moment actual i de futur. El nostre grup es planteja que a més d’aprendre els nostres alumnes la sardana puguem contribuir a aquesta Candidatura.

Coneixem qué vol dir Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat 

El Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat vol destacar i mantenir el patrimoni cultural intangible de les diverses cultures d'arreu del món. El concepte va sorgir l'any 1990 i es defineix com "el conjunt de creacions basades en la tradició d'una comunitat cultural expressada per un grup o per individus i que responen a les expectatives d'una comunitat en la mesura en què reflecteixen la seva identitat cultural i social".

Fins ara, la UNESCO ha declarat 2 manifestacions pròpies de la cultura popular catalana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La primera va ser la Patum de Berga l'any 2005. La darrera, fins ara, van ser els castells, l'any 2010. Si ens referim a la cultura dels Països Catalans, a aquesta llista cal afegir-hi el Misteri d'Elx (2001), el Tribunal de les Aigües de València (2009), el Cant de la Sibil·la (2010) i les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (2011). A més a més, també estan reconegudes amb aquest títol activitats que són comunes a diversos territoris del Mediterrani, com la dieta mediterrània (2010) i les Festes del foc del solstici dels Pirineus (2015).

A tall d'exemple, formen part d'aquest reconeixement altres manifestacions culturals de la resta del món com el cafè àrab, símbol de generositat d'aquesta cultura; la dansa del wititi de la vall del Colca del Perú; l'epopeia de Görogly de Turkmenistan; el "nongak", art escènic amb músiques, danses i rituals comunitaris de la República de Corea; la capoeira del Brasil; el chovkan, joc eqüestre tradicional a lloms de cavalls karabajs de la República d'Azerbaidjan; els Diablos Danzantes de Veneçuela; la dansa Saman d'Indonèsia; l'equitació tradicional francesa; el flamenc d'Espanya; la cuina tradicional mexicana; el Carnaval de Negros y Blancos de Colòmbia; el "silbo gomero", el llenguatge xiulat de l'illa de La Gomera de les Illes Canàries d'Espanya; el tango d'Argentina i Uruguai; el cant polifònic georgià de Geòrgia; el sistema d'endevinació Ifa de Nigèria; el teatre Kabuki del Japó; el treball de la fusta dels zafimaniry de Madagascar; la creació i el simbolisme de les creus de Lituània o els cants polifònicsdels pigmeus aka de l'Àfrica Central de la República Centreafricana.

El futur de la sardana

El nou fenòmen del Coti x Coti pels The Tyets obre un futur amb una música molt acceptada pel jovent que ja ha estat tocada per la Cobla St. Jordi i ballada per 400 alumnes de Primària. Podem escoltar aquesta entrevista on s’explica a més de la seva creació, la seva relació amb el català i la música, a més que son un exemple del recorregut musical dels grups joves.

https://www.youtube.com/watch?v=-ImToWql7cU

Recursos en youtube per ensenyar sardanes

https://www.youtube.com/watch?v=DQFUUgzwvjM

https://www.youtube.com/watch?v=3ZOjCq-GMsc

htpps://www.youtube.com/watch?=5uBYzdutDOY

https://www.youtube.com/watch?v=6Du6lLXWWvA&list=PL57-wHJDnxN_-

fJUTnUG-q25vDCdg1lKj Sardana Traditional Catalan Dance tutorial

STRUCTURE & ARMS

COM ES POPULARITZEN LES CANÇONS I LES DANSES

El document "Com es popularitzen les danses i cançons" es planteja per aportar coneixement al nostre alumnat perquè siguin critics a l'hora de cantar i/o ballar cançons que es van transformant en el temps i que si les transformen (com fan alguns cantants) sàpiguen quins son els seus orígens. Es posen dos exemples de com es va de la cançó tradicional a la popular i de la dansa tradicional a la popular. Es pren com a documentació la información de la Marianela Insua Escalante. Infobae.com 29-09-2020, es selecciona i tradueix al català per Rosa Mª Pérez Peidro Coordinadora del GT Música i Danses interculturals.

CONEIXEMENTS IMPRESCINDIBLES SOBRE LA MÚSICA I LA DANSA FOLK

Aquest document vol aportar al professorat i a l'alumnat el coneixement dels músics que han fet possible el desenvolupament de la música i la dansa folk a casa nostra, així com els diferents llocs i festivals on es pot gaudir i aprendre aquesta música. Esperem que sigui útil per a tothom.

La dansa i música folk es nodreix principalment gràcies a la transmissió oral, però també la difusió educativa i cultural ha estat imprescindible i ha estat feta per diversos músics que cal conèixer. 

JORDI FÀBREGAS, una breu biografia 

Jordi Fàbregas (Sallent 1951-Barcelona 2021) Músic, compositor i folklorista. Fundador del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) ja que sempre va voler saber d’on venim a través de la música popular i tradicional, a més d’impulsor del Festival Tradicionàrius. Amb una llarga llista de treballs com a compositor, especialment de balls de gegants de diferents grups i una àmplia producció discogràfica amb diferents grups de música popular i tradicional, Fàbregas va ser creador i director de la formació Els Ministrils del Camí Ral, que cada any interpreta les músiques del Seguici Popular de Barcelona en l’acte del Toc d’inici que obre les Festes de la Mercè. Un dels seus últims treballs va ser l’adaptació del tema: «Som de Sallent», escrit per ell mateix durant el confinament per adequar la lletra a la situació que es vivia. 

L’any passat va rebre la Creu de Sant Jordi, guardó que es va afegir a Bages de Cultura, el Premi Nacional de Música (1991), el Premi Nacional de Cultura Popular (1995) i la Medalla d’Honor de Barcelona (2006). 

JORDI FÀBREGAS: VEU I ÀNIMA DEL FOLK CATALÀ 

Jordi Martí | 21/01/2021 (Rev. Enderrock 22-1-21) 

Aquest dimecres 20 de gener ha mort Jordi Fàbregas, veu i ànima del folk català. Fa uns dies, a la presentació del Festival Tradicionàrius, els organitzadors van explicar que el dia de Reis li havien fet una operació d’urgència al cor. Per això s’havia hagut de suspendre l’espectacle inaugural d’aquesta edició, Almanac 40 anys, que havia de festejar l’aniversari d'un dels seus grups emblemàtics, La Murga. S’esperava que el músic es recuperés bé i que l’espectacle es podria fer més endavant, però no podrà ser. El desembre passat, Jordi Fàbregas havia fet un parell d’actuacions al Circuit Folc, a Tarragona i a Ripoll, tocant la guitarra i l’harmònica i cantant a cor que vols cançons de gresca i de combat al costat d’un col·lega que, segons deia, coneixia ‘des de sempre’: Jaume Arnella. 

“Pit i fora!”, “Amunt i crits!”. Eren expressions que li agradaven a Jordi Fàbregas, que sempre recordava que poble que canta mai no mor. Va néixer a Sallent, al Bages, el 1951, i de ben jovenet va afeccionar-se a cantar. No va poder entrar a l’Escolania de Montserrat, però de seguida va integrar-se en la vida associativa i cultural del seu poble, organitzant saraus de tota mena. De la mà del seu pare, lletraferit i afeccionat a la poesia i el teatre, i també gràcies als llibres de la biblioteca de Sallent, va descobrir la cultura francesa, i de seguida va quedar enlluernat per un cantant que el marcaria profundament: Jacques Brel. 

Precisament dues versions de Jacques Brel, "Amsterdam" i "El calçases", van formar part del seu primer disc, un EP publicat per Edigsa que també incloïa dues composicions pròpies, “El trobador” i “El retorn”. Del col·lectiu manresà de música i poesia La Roda va sorgir el que seria, als anys setanta, el Grup Coses, un ‘cantautor de tres caps’, integrat per Jordi Fàbregas, Ton Rulló i Miquel Estrada, amb el qual van gravar tres discos on es reunien elements del folk, la cançó protesta i el rock, fent grans adaptacions de poetes com Miquel Desclot i van assajar una manera cooperativa de treballar, allunyats del management convencional. A través de l’oficina Enllaç, proposaven una manera de relacionar-se amb els pobles on anaven a tocar i amb les seves associacions. 

En dissoldre’s Coses, va dedicar un parell d’anys, entre el 1978 i 1980, a viatjar per Catalunya i conèixer repertoris i maneres tradicionals. Va ser en aquests viatges quan un vell raier va cantar-li la “Cançó del raier”, amb lletra de Jacint Verdaguer, que esdevindria un dels molts plats forts del seu repertori. I el mateix pot dir-se de “La vanitosa”, que va aprendre de Manuel Gabriel, a Ponts, i que Jordi Fàbregas cantava amb un pathos infinit. 

Definitivament dedicat a la música tradicional, els finals dels setanta també van significar per a ell la trobada amb Xavier Batllés i Pep Cabré. Amb ells va formar un grup centrat en la tradició mediterrània dels instruments de doble corda, L’Harmònica Brava, i va gravar un disc pioner i referencial, El poder del cant. I el 1980, vindria la creació d’un altre grup que obria nous camins, La Murga. En l'escena de l'època, La Murga es distanciava de l'estètica de l'Orquestra Plateria i La Salseta del Poble Sec, i, en la línia d’una formació germana, l'Orquestrina Galana de Jaume Arnella, proposava un ball d'envelat basat en patrons tradicionals catalans. La Murga va gravar quatre discos: Almanac (Edigsa, 1981), Carnaval (Edigsa, 1983), Punyalada (Audiovisuals de Sarrià, 1985) i Elixir (Picap, 1987). Per les seves files hi van passar músics com Josep Pons, Saki Guillem, Eliseo Parra, Eduard Casals, Tito Peláez i Xavier Batllés, entre altres. 

A Tito Pelàez el trobem també en un altre grup impulsat per Fàbregas que als anys vuitanta va crear escola, Primera Nota. Amb aquest grup no només va representar un revulsiu per al folk dels Països Catalans, en la línia de propostes germanes com Urbàlia Rurana al País Valencià o Música Nostra a les Balears, sinó que va implicar-se en la creació dels Saraus de Primavera, als antics jardins de l’Hospital de Barcelona. De l’experiència d’aquell cicle primaveral en sortiria la llavor que germinaria, el 1988, en la creació del Festival Tradicionàrius, del qual Fàbregas va ser director fins la primavera passada, quan va passar el relleu a Càrol Duran, i també la creació, el 1993, del Centre Artesà Tradicionàrius, base i viver fonamental en la consolidació del folk arreu dels Països Catalans. 

Als anys noranta, de la trobada de Primera Nota amb Artur Blasco, músic que duïa anys recollint cançons i experiències dels vells acordionistes dels Pirineus, en va sortir un altre grup històric, El Pont d’Arcalís. Respecte el carisma d’aquest grup, només direm que hi ha qui pot presumir d’haver vist junts a Lennon i McCartney i qui pot presumir d'haver vist junts a Jagger i Richards, però després estem els que podem presumir d’haver vist junts en un escenari a Fàbregas i Blasco. 

Jordi Fàbregas reconeixia amb la boca petita que li hagués agradat tenir més temps per dedicar-se a cantar, però que ell, com tanta altra gent, s’havien vist obligats a empènyer del carro i a implicar-se en la gestió directa i la defensa de la música tradicional, fent tots els papers de l’auca. Com el seu amic Lluís Puig (actual Conseller de Cultura a l’exili), Fàbregas s’arromangava per moure caixes o criticava, obertament i sense manies, la poca estima que els mitjans catalans, públic i catalans, presten a la música catalana. Des del Grup Enderrock hem de dir també que va ser un col·laborador imprescindible, i que va jugar un paper fonamental en la creació de revistes com Folc i Sons de la Mediterrània, i més recentment, el Concurs Sons. 

Rara era la vetllada al Tradicionàrius que no començava amb ell, alt i prim, plantat a l’escenari i presentant la formació o l’artista de torn. Alguns li deien que s'allargava massa i ell responia: “Ja acabo, però abans deixeu-me dir que la setmana vinent tindrem a...”. Quan va acomiadar-se de la gestió del CAT, la primavera passada, va explicar que volia seguir fent de músic: “Seguiré als escenaris mentre la gola, la Lola i el cos aguantin”. 

Els garbarets 

https://www.youtube.com/watch?v=fS32XEPb4dY&feature=emb_title

Els garbarets 

En versió original 

https://www.youtube.com/watch?v=Q8ULRAt-Fpk

Lluís Gendrau | 21/01/2021 Rev. Enderrock 

El cantant, guitarrista, graller i compositor Jordi Fàbregas (Sallent, 1951 - Barcelona, 2021) va ser membre fundador del grup de cançó catalana Coses, de l'orquestra de corda i pua L'Harmònica Brava i també del grup de música folk La Murga, pioner en la reelaboració de la música tradicional a Catalunya. A més, la seva trajectòria va ser cabdal al capdavant de dos dels grups referencials de música tradicional com Primera Nota i El Pont d'Arcalís, abanderats de la 'riproposta' folk. 

Fàbregas, que va rebre el Premi Nacional de Música 1993 i la Creu de Sant Jordi 2020, va morir ahir a Barcelona després que fa uns dies s'estava recuperant d'una intervenció coronària que el va obligar a suspendre el concert d'inauguració del Festival Tradicionàrius 2021. La vetlla tindrà lloc aquest dissabte 23 de gener a dos quarts de 12 al Tanatori de les Corts de Barcelona.

El seu debut va ser al món de la Cançó amb la gravació d'un EP amb "Amsterdam" i "El calçasses" –adaptacions de Jacques Brel–, i els temes propis "El trobador" i "El retorn", publicat per Edigsa el 1968. Els darrers anys va impulsar també grans produccions com el projecte Mar Mur (Temps Record, 2010), amb Maurizio Martinotti, Toni Torregrossa i lletres de Joan Soler i Amigó, i Pau i Treva (EthnoSueni, 2006) amb Maurizio Martinotti, Toni Torregrossa i Renat Sette. Un dels seus primers gran projectes de recuperació de la música tradicional va ser Lo poder del cant (Ariola, 1980), on va confluir amb L'Harmònica Brava, Xavier Batllés i Pep Cabré. 

Jordi Fàbregas va ser dels fundadors del festival Tradicionàrius, que des del 1988 s'ha mantingut com un referent del folk i la música d'arrel als Països Catalans, i des del 1993 fins al 2020 va gestionar també el Centre Artesà de la Vila de Gràcia (CAT), des d'on es programen i generen projectes al voltant del folk i la cultura popular al llarg de tot l'any. Com a gestor cultural va ser organitzador del pioners festivals Saraus de Primavera i i va participar en la fundació de l'Associació Cultural TRAM (Premi Nacional de Cultura Popular 1996).

Després de deixar la direcció del Tradicionàrius i del CAT l'any passat, es volia dedicar de ple a la música. Jordi Fàbregas era una de les ànimes de la música tradicional catalana, còmplice de moltes iniciatives cabdals en el folk dels Països Catalans, que mai va deixar de passar l’oportunitat de cantar dalt d'un escenari o acompanyat d'amics en una taverna, fent glops de la seva inseparable Voll-Damm, interpretant cançons d’amor i de lluita. 

LA MÉS GRAN DISCOGRAFIA DEL FOLK CATALÀ 

A més del seu debut en solitari com a cantautor, Jordi Fàbregas havia participat en diverses produccions com a músic, compositor i activista, des dels concerts al Centre Artesà Tradicionàrius fins a la Trobada d'Acordionistes d'Arsèguel, passant per la celebració dels 50 anys del Grup de Folk. Al capdavant de Primera Nota va gravar cinc àlbums, Primera Nota (Tram, 1990), Llet i vi (Tram, 1990), Taüll (Tram, 1993), Folc! (Tram, 1995) i amb Urbàlia Rurana, Folk nou, a l'Espai (Tram, 1997). Posteriorment, amb El Pont d'Arcalís va registrar una desena de discos referencials, des de Balls i cançons del Pirineu (Tram, 1998) fins al darrer, La Seca, la Meca i les valls d'Andorra (Discmedi, 2014). 

La darrera actuació de Jordi Fàbregas va ser acompanyat de Jaume Arnella, dins del Circuit Folc 2020 celebrat a La Capsa de Música de Tarragona, el passat 20 de desembre el 2020. La seva posada a escena de dos grans del folk es podria comparar a una mena de Woody Guthrie i Pete Seeger a la catalana. 

Jordi Fàbregas i Jaume Arnella 

https://www.youtube.com/watch?v=bnD0epckFI0&feature=emb_rel_end

Autora del recull: 

ROSA Mª PÉREZ PEIDRO. 

Coordinadora del grup de treball Música i danses.

TWIRLING

Twirling baton

El twirling baton és una de les disciplines del twirling que consisteix a fer coreografies gimnàstiques amb un bastó metàl·lic seguint el ritme de la música. El terme twirling deriva de l'anglès twirl que vol dir rotar.

Descripció de la disciplina

Aquesta disciplina es basa en la gimnàstica, la dansa i la utilització del bastó. És un esport que associa els moviments dels bastons classificats per categories (rotacions, llançaments, maneig general) així com els moviments de gimnàstica rítmica. Consisteix a presentar una coreografia sobre música d'1 minut 30 a 3 minuts 30. Visualment el twirling baton és semblant als espectacles de majorettes, però es diferencia pel seu caràcter esportiu i competitiu.

L'esportista és avaluat per uns jutges (de tres a cinc) que li atribueixen dues notes (una artística i una altra tècnica) sobre 10 per als solos i sobre 100 per als duos i equips. Els equips estan formats per sis, vuit o dotze esportistes. Els barems de notació són diferents d'una federació a una altra. Tanmateix en tots els casos s'aplica una penalització si cau el bastó.

El campionat del món té les següents disciplines:

• Estil lliure: Sènior Femení i masculí, Júnior Femení i masculí
• Parelles: Sènior i Júnior
• Equips: 6 o més esportistes

En altres competicions hi ha la modalitat de grups amb 9 o més esportistes competint conjuntament.

Confederació europea

La Confederació Europea de Twirling Baton (CETB) és l'organisme que dirigeix la pràctica del twirling baton a Europa. Es va crear el novembre de 1978 a Frankfurt com a federació específica del twirling baton, separant-se de la F.E.I.M., per diferenciar l'activitat competitiva d'aquest esport respecte a l'activitat lúdica de les majorettes. En la seva creació hi van participar els organismes nacionals d'Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, França, Itàlia,Luxemburg i Suïssa. Actualment en formen part les federacions d'Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Catalunya, Croàcia, Escòcia, Eslovènia, França, Hongria, Itàlia, Irlanda, Noruega,Països Baixos, Suècia i Suïssa.[3]

La Confederació europea organitza alternativament cada dos anys el campionat d'Europa de seleccions nacionals i la copa d'europea de clubs-Freestyle Grand Prix. El campionat d'Europa, que se celebra la primera setmana de juliol, inclou les proves de "Solo", "Duo" i "Grups". La Copa d'Europa de Clubs inclou les proves d'"Equips" (de 5 a 9 esportistes) i "Grups" (més de 10 esportistes). Com a competició adjunta a la Copa d'Europa també es disputa el Freestyle Grand Prix amb les proves individuals i per parelles.

Federació catalana

La Federació Esportiva Catalana de Twirling es va crear l'any 2004 i després d'uns anys com a membre provisional de la Confederació Europea de Twirling Baton va ser definitivament admesa com a membre de ple dret del màxim organisme europeu el maig de 2007. Prèviament, l'any 2003, Badalona havia acollit els campionats del món. Actualment a Catalunya hi ha 22 clubs, majoritàriament a les comarques de Tarragona, les Terres de l'Ebre i l'àrea metropolitana de Barcelona.

Referència bibliogràfica

  https://ca.wikipedia.org/wiki/Twirling_baton

Reflexions al voltant de la música i la dansa tradicional

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA MUSICA I DANSA TRADICIONAL

El grup de treball Musica i danses interculturals el lideren professorat de Música i Educació Física, encara que també hi participen professorat d'altres materies de l'àrea lingüística i social, així com de cicles formatius, té sempre la col·laboració de la resta de professorat dels centres implicats, actualment de Secundària i de titularitat pública.

A nivell curricular la dansa implica directament a les materies d'Educació Física i Música malgrat que la implicació principal és el concurs de diverses competències bàsiques que ajuden als adolescents a la socialització i coneixement intercultural.

El grup vol remarcar la importància de la música i dansa tradicional davant d'altres balls que també aporten beneficis a l'educació de l'adolescència, és per això que a l'hora de seleccionar les danses hem volgut aclarir conceptes al voltant de la pràctica de les activitats que ensenyem als nostres alumnes.

MUSICA POPULAR I TRADICIONAL

Quan un poble fa seva una música o dansa es popular o també dit propi d'una contrada o poble. És a dir, el cant tirolés de Baviera o el cante jondo d'Andalusia. L'art popular crea els seus propis límits i va més enllà de les seves fronteres polítiques. La paraula folklòrica es fa servir actualment com a sinònim de popular ja que prové lingüisticament de l'alemany "folk"- poble-. Malgrat això es una paraula que porta a discusions filosòfiques, epistemològiques (hi ha qui ho fa servir solament per a cultures aïllades) i lingüístiques (Berlioz,S. 2002).

DANSA FOLKLÒRICA

Les danses folklòriques, danses tradicionals o danses populars són danses pròpies de la cultura popular d'un país o d'una comunitat de persones, i que s'han anat transmetent de generació en generació. Tenen diverses característiques:

• La música que les acompanya és tradicional.
• Les executen persones sense (o amb poca) preparació professional.
• Es ballen en activitats socials.
• No estan dissenyades per a ser representades en un escenari, tot i que algunes es poden arranjar amb aquest fi.
• L'execució està basada més en la tradició rebuda que en la innovació, tot i que les tradicions folklòriques varien amb el temps.
• Els nous dansaires aprenen la dansa observant els vells, o rebent-ne l'ajuda.
• A vegades els ballarins vesteixen indumentària tradicional.

Als Països Catalans les danses folklòrica més conegudes són la jota i la sardana; altres exemples són les danses ballades pels esbarts dansaires.

Amb el temps algunes danses tradicionals s'han perdut, altres s'han conservat. El problema major de les danses populars és que pel fet de ser-ho rarament se'ls ha donat prou importància com per a documentar-les per escrit, com ocorre també de vegades amb la recepta d'un plat popular (com l'allioli), la melodia d'una cançó (com el Caga tió) o el text d'una obra de teatre (per exemple, Els Pastorets). A Catalunya existeix des de 1950 l'Obra del Ballet Popular per a conrear i a difondre la dansa tradicional catalana i intentar així evitar que amb el temps es perdi.

La majoria de danses tradicionals tenen finalitat festiva. Moltes acompanyen o acompanyaven en origen tasques feixugues, quotidianes o puntuals, o moments socials o personals importats, com la verema o un casament. Algunes tenen origen guerrer i d'altres origen religiós,ritual, màgic o místic, aquestes darreres poden ser usades perquè els ballarins quedin en trance.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dansa_folkl%C3%B2r

EL BALL FOLK 

El ball folk entès com una manera de ballar que ha pres un estil propi i diferenciat, viu i modern, 

que s’alimenta de la tradició però que la transforma i l’adapta als nous temps. 

Per tant, no és ball tradicional, tot i que procurarem acostar-nos al màxim a les fonts i ser-ne fidels.(Codina, J. 2011)

La tradició com a excusa

11 de març 2011, 16:33 publicada per Blai Folk Blai Net   [ actualitzat el 11 de març 2011, 16:47 ]

Així és com resumiria jo (Codina,J. 2011), l'aportació que fa en Jaume Ayats analitzant el fenòmen del  ball tradicional o ball folk a Catalunya. És un article de l'any 1999 (i moltes coses han canviat!) però que  manté la seva essència en l'actualitat. Un estudi centrat en La Plaça del Rei de Barcelona (un dels  llocs mítics i referents del ball tradicional i folk) que analitza les contradiccions que aquest model ofereix.  La tradició com a pretext per a construir una alternativa actual a certs models més hegemònics o  dominants d'establir relacions socials, de fer festa o de passar-s'ho bé. Una alternativa a altres models  actuals que parteix de la tradició però que segueix en definitiva com una nova moda: un model estètic i  social sobre un imaginari que sovint el fa entrar amb contradiccions amb el que seria el rigor històric. Podeu llegir l'article aquí: http://www.sibetrans.com/trans/trans8/aiats.htm

BENEFICIS DE LA DANSA

La dansa és una forma d'expressió que incrementa el llenguatge corporal i la conciencia emocional del present. Fa elogi de la bellesa estètica del cos mitjançant el moviment i el ritme. La dansa és una forma d'autoconeixement. Una experiència que s'alimenta de la disciplina i la consciència, estimula la ment i millora la capacitat d'atenció i concentració. Millora l'autoestima i la postura corporal . Aporta equilibri en harmonia al compàs del moviment que t'envolta.

La dansa educa la sensibilitat ja que camina en pararel·l amb la bellesa estética. Educa la coordinació corporal ja que aquest tipus de ball posa en moviment tot el cos gràcies a la seva perspectiva holística. Mou tant el cos com el cor, enforteix la salut cardiovascular i és un bon preventiu de l'angoixa. És una forma de socialització al compartir l'experiència amb d'altres companys.

CONCLUIM

Que la dansa tradicional aporta coneixements i beneficis per a la l'educació física, musical i emocional de l'alumnat.

Que posa en acció les competències bàsiques, el treball d'interculturalitat i coneixement social entre l'alumnat.

Que contribueix a la salut de l'alumnat donant-li eines per la seva vida futura.

La jota

Recull de Rosa Mª Perez Peidro

LA JOTA

Una de les danses populars i tradicionals que trobem a diversos llocs d'Espanya i Portugal. Segons els llocs es ballen de maneres diferents. Té un joc de cames amb joc de punta i taló o pla, salts, fintes (que servien per seduir a la parella), amb floritures que s'acompanyen amb versos socials, picants (l'església va prohibir ballar jotes per sensuals i pecaminoses) o per rondar.

JOTA VALENCIANA

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Au6G54z-sDc

JOTA CATALANA

https://www.youtube.com/watch?v=bfUOx5pd5Ho&list=PLAEB22F18A45CBC3F

LA JOTA DE TORTOSA,UNA FORMA DE VIDA

GUÍA DE L'ALUMNE

Origen de la Jota. Herència de la cultura àrab, o més antiga?

De la jota catalana a l'aragonesa.

Instruments de la jota.

Cantadors, dels homes rondaires, dones joteres.

Jota a 1er ESO a música i a 2º Educació Física.

CANTAR I RONDAR

Quan es canta es per rondar (comunicar, mostrar fe, amor..), reivindicar una situació social, o de l'actualitat.

Alguns músics cantautors han pres de les rondalles populars una forma de reivindicar diferents posicions polítiques i socials.

Mª del Mar Bonet és un exemple de cantautora que tant ha fet música tradicional com social (Jota marinera).

Pepet i Marieta. Grup de musica folk una cançó és: L'aigua no està en venda. CD Pepet i Marieta. Manundu Paligru- 10 anys de Pepet i Marieta

Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries. Llibre amb CD. Columna Edicions 1998. Aquest conté tant la història del grup com comentaris del folklore i les cancons amb lletra i partitures per poder-les tocar.

JOTA A LES TERRES DEL EBRE

BALL

https://www.youtube.com/watch?v=IaUulnLxjTY&list=PLAEB22F18A45CBC3F

QUICO EL CELIO....Jota de les plegadores d'olives

https://www.youtube.com/watch?v=IWZaIweCY_E&list=PLAEB22F18A45CBC3F

JOTA ARAGONESA

https://www.youtube.com/watch?v=BIMzDydbfyM

https://www.youtube.com/watch?v=9tBHGyYyfps

JOTA MALLORQUINA

Ball

https://www.youtube.com/watch?v=xWrbVbIQe8o

Jota marinera- Mª del Mar Bonet

També al CD Raixa (2008)

https://www.youtube.com/watch?v=aVn3qyucJko

Jota marinera ballada i cantada per la Mª del Mar Bonet.

https://www.youtube.com/watch?v=LzN3Zdiiey8

PER BALLAR JOTES

El Centre Artesà Tradicionarius (C.A.T.) organitza tant sesions com ballades de jotes i d'altres balls tradicionals on es poden aprendre i gaudir d'aquest ball.