Trobada de danses tradicionals 2025

El dia 24 d’Abril del 2025, es va fer la Trobada de danses tradicionals 2025. Com ja és habitual la música ens l’ha portada el grup musical La Viu-Viu que ha fet els arrenjaments especialment per poder ballar el programa propossat per nosaltres. La sardana Coti x Coti l’hem ballada amb la música enllaunada del grup The Tyets. Aquest any hem fet dos torns. L’alumnat era de 1er a 3er. d’ESO. Ha sigut un èxit.

1er torn: 350 alumnes ballant i 19 professors. També han estat col·laborant 7 alumnes de l’Institut de Lliçà de Munt de 2n d’IFE AMIE (Itinerari Formatiu Específic Auxiliar en manteniment d’instal·lacions esportives) del Mòdul Professional “MP17 Assistència en l’organització d’espais i activitats en instal·lacions físico-esportives”. 

 2on. Torn: 324 alumnes i 17 professors. En total hem estat 674 alumnes, 37 professors, 4 músics. Pensem que ens podem felicitar tots, alumnat i professorat. Especialment per la organització a càrrec de Francina Turón i els seus companys del INS Esteve Albert que ens han acollit. Així també cal agrair la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Vicens de Montalt i del personal del Poliesportiu. 

 

El programa va ser: 

1. Benvinguda als alumnes i professorat dels centres 

1er. torn: INS Manolo Hugué de Caldes de Montbui, INS de Lliçà, INS Domench i Montaner de Canet de Mar, INS Valerià Pujol de Premià de Dalt. 

2º torn: INS Puig i Cadafalch de Mataró (que també hi va ser-hi el 2024), INS Sant Pol de Mar, INS Tres Turons d‘Arenys de Mar, INS Esteve Albert de Sant Vicens de Montalt. 

2. Una mica d’història. La Francina Turón va explicar una mica de la història de les Trobades de Danses tradicionals: es fan des del 2000 quan els alumnes que avui ballaran encara no havíen nascut. S’han fet danses de diversos països. 

3.Presentació dels músics. Banda de música tradicional La Viu-Viu, els quals els hi explicaran cadascún dels instruments que toquen i les seves característiques per aprofondir en el coneixements dels instruments de música tradicional. 

4. Explicació del programa recordant que hi ha danses comuns que les ballen tots els instituts i hi ha d’altres que les ballen alguns. Aquest any hi ha hagut dues innovacions: Benvinguda amb una cançó Sudafricana Awe Somawaza cantada pel INS. Lliçà i l’aprenentatge de la dansa grega Pere Stous Pere Kampous dirigida per Rosa Mª Pérez Peidro i ballada en cercle per tots els alumnes. 

5.Danses: 

1. El Rogle 

2. Aussie Bush 

3. Sardana Coti x Coti amb percussió 

4. Sardana d’exhibició amb la música de La Trinca 

5. Aprenentage de Pere Stous Pere Kampous 

6. La Xampanya 

7. Cercle Circassià amb Música Polemique composició grup Dédale 

6. Cloenda i fins l’any que ve 

No tenim video d'aquest any però sí que tenim un del Día de l'Educació Física al Carrer (DEFC) 2025 elaborat per l'Albert Oreja. Esperem que us agradi.

LES DANSES TRADICIONALS, PART IMPRESCINDIBLE DE L’EDUCACIÓ FÍSICA

Malgrat les danses estan reconegudes al currículum d’Educació Física a tots els nivells educatius des de Primària al Batxillerat i tenen un gran valor competencial, aquestes no son valorades pels alumnes com Educació Física perquè surten de l’àmbit de l’esport.

Des del currículum de Música les danses tradicionals també formen part del seu currículum, però l’alumnat tampoc hi veu necessitat de fer-les perquè no van associades a cap instrument. Així que moltes vegades, a causa de la insuficiència horària d’ambues matèries, queden rellegades i menystingudes en la programació i no s’acaben fent les danses, privant els alumnes del coneixement cultural que aporten aquestes danses tradicionals.

Com a matèries educatives, tant la Música com l’Educació Física no son reconegudes socialment com importants per l’educació i rendiment acadèmic del nostre alumnat. En canvi, s’ha de dir que son matèries que aporten eines imprescindibles per l’educació i cohesió social dels alumnes i de la societat en que vivim, més enllà de la societat de pantalles dels temps actuals. Ambdós coneixements son rellevants pel futur vivencial de l’alumnat ja que podran aplicar els aprenentatges adquirit a la seva realitat quotidiana, esdevenint un veritable aprenentatge funcional.

LA DEFC 2025

Per tal de reivindicar la importància de l’Educació Física i mostrar les activitats que s’hi fan dins de les classes més enllà de correr o jugar a pilota, impulsada per professionals d’Educació Física amb el suport del Consejo COLEF i els col·legis professionals autonòmics (COPLEFC), cada any es fa el Dia de l’Educació Física al Carrer (DEFC).

Així, la DEFC és una iniciativa que vol mostrar a la societat com és l’actual Educació Física als centres educatius. Aplega estudiants, professors i voluntaris seguint el lema “Estil de vida actiu per a tots i per sempre”. Creiem en una Educació Física integral i integradora, per a tots i per a tota la vida, com a base per instaurar uns hàbits saludables i un estil de vida actiu.

MANIFEST DEL DEFC 2025

El Dia de l’Educació Física al Carrer és una jornada festiva i de convivència per mitjà de la qual volem fer visible el valor l’Educació Física. Alumnat i professorat sortim a les places, parcs i carrers dels nostres pobles, ciutats i comunitats per acostar-la a la gent i mostrar al conjunt de la societat tot allò que és i representa.

L’Educació Física és una matèria que promou espais de benestar i aprenentatge mitjançant el moviment i les accions saludables, cíviques, participatives, cooperatives, inclusives, emocionals, creatives i expressives, en què l’esforç i l’autonomia esdevenen fonamentals. Per això confirmem, que tot i que la seva pell és física, motriu i corporal, la seva essència és, sens dubte, EDUCATIVA i social.

· L’Educació Física és una eina fonamental per al desenvolupament integral i integrador dels nostres infants que reporta beneficis físics, psíquics i socials.

· L’Educació Física és un mitjà idoni per fomentar estils de vida actius i saludables per trencar els elevats índexs de sedentarisme i obesitat.

· L’Educació Física ofereix un escenari immillorable d’aprenentatge personal, social i cultural que permet construir i desenvolupar les actituds i els valors necessaris per viure i conviure en societat.

Per tot això, afirmem que l’Educació Física ha de ser un component de primer ordre en aquest procés de renovació educativa i pedagògica que està vivint l’escola actualment.

I per això continuarem treballant, fins a aconseguir-ne la presència com a eina valuosa de transformació i cohesió social.

PER UNA EDUCACIÓ FÍSICA PER A LA VIDA!

VISCA L’EDUCACIÓ FÍSICA!

MOSTRA DE LES DANSES TRADICIONALS AL DEFC 2025

Del professorat que forma part del projecte i Grup de Treball Música i danses interculturals, n'hi ha que es mantenen en un mateix centre desde molts anys i d’altres que, malgrat canvien de centre, porten els nous alumnes a la Trobada. A vegades, per diversos motius no poden assistir a la Trobada però es busca una alternativa per mostrar públicament el treball de danses tradicionals, tal com ha passat aquest any.

Així ha estat el cas de l’Escola Pia de Mataró, que l’any passat va poder assistir a la Trobada a Sant Vicenç de Montalt i en canvi aquest curs s’ha adherit al DEFC 2025 i ha mostrat les Danses Tradicionals que també varem fer la resta dels alumnes a Sant Vicenç de Montalt, al carrers de Mataró, llegint també el Manifest DEFC 2025.

Així ha quedat palés i s’ha fet públic al carrer que les danses tradicionals també formen part dels continguts i classes d’Educació Física essent un coneixement compartit en les dues matèries de Música i/o d’Educació Física.

TROBADA DE DANSES TRADICIONALS 2024

El dia 25 d’Abril del 2024, es va fer la Trobada de danses tradicionals 2024. Com ja és habitual la música ens l’ha portada La Viu-Viu que ha fet els arranjaments especialment per poder ballar el programa propossat per nosaltres. La sardana Coti x Coti l’hem ballada amb la música enllaunada del grup The Tyets. Aquest any hem fet tres torns ja que no hi cabíem d’una sola vegada. L’alumnat era de 1er a 3er. d’ESO. Ha sigut un èxit, 1er torn: 400 alumnes ballant i 23 professors, també han estat col·laborant 8 alumnes de l’Institut de Lliçà de 2n d'IFE AMIE (Itinerari Formatiu Específic Auxiliar en manteniment d'instal·lacions esportives) del Mòdul Professional "MP17 Assistència en l’organització d’espais i activitats en instal·lacions físico-esportives". 2º torn: 395 alumnes ballant i 29 professors. 3er. Torn 249 alumnes i 21 professors.

En total hem estat 1.050 alumnes, 73 professors, 4 músics.

Pensem que ens podem felicitar tots, alumnat i professorat. Especialment per la organització a càrrec de Francina Turón i els seus companys del INS Esteve Albert que ens han acollit. Així també cal agrair la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Vicens de Montalt i del personal del Poliesportiu.

El programa va ser:

1. Benvinguda als alumnes i professorat dels centres 

1er. torn:

INS Joan Coromines de Pineda de Mar, INS Manolo Hugué de Caldes de Montbui, INS de Lliçà, INS Domench i Montaner de Canet de Mar, INS Damià Campeny de Mataró.

2º torn:

Escola Pia de Mataró, INS Valerià Pujol de Premià de Dalt, INS Maremar de El Masnou.

3er. torn:

INS Sant Pol de Mar, INS Tres Turons d‘Arenys de Mar, INS Esteve Albert de Sant Vicens de Montalt, INS Bisbe Sivilla de Calella.

2. Una mica d’història. Per part de Francina Turón va explicar una mica de la història de les Trobades de Danses tradicionals: es fan des del 2000 quan els alumnes que avui ballaran encara no havíen nascut. S’han fet danses de diversos països i també de diverses parts del món.

3.Presentació dels músics. Banda de música tradicional La Viu-Viu, els quals els hi explicaran cadascún dels instruments que toquen i les seves característiques per aprofondir en el coneixements dels instruments de música tradicional.

4. Explicació del programa recordant que hi ha danses comuns que les ballen tots els instituts i hi ha d’altres que les ballen alguns

• El Rogle
• Aussie Bush
• Sku Dantza
• Sardanes: Coti x Coti
• Pere Stous Pere Kampous
• Ball de Bastons. El Rossinyol
• La Xampanya
• Cercle Circassià Música Polemique composició grup Dédale
• Cloenda i fins l’any que ve

Cal agraïr a l’edició d’aquest vídeo a Albert Oreja.

El video és una mostra de la ballada dels tres torns. Esperem us agradi.

LA PERCUSSIÓ CORPORAL I LA SARDANA

Varies vegades en aquests anys el grup ha plantejat incorporar la percussió corporal a la nostra pràctica i

didàctica de les danses per ser un element musical utilitzat a moltes cultures, tant unit a la dansa com al cant. De fet una de les danses comuns – Aussie Bush- porta percussió corporal.

Els humans tenim com a instrument propi la veu però per acompanyar-la, podem utilitzar la percussió corporal o bé solament utilitzar la percussió corporal com a instrument únic. Així doncs la Vikipedia diu que:

La percussió corporal és un art que uneix música i dansa mitjançant els sons que produeix el xoc de dues parts del cos. Els principals usos d'aquesta pràctica són didàctics, terapèutics, socials, lúdics o estètics, entre d'altres. Es tracta d'una de les manifestacions musicals més primitives junt amb el cant, i present en multitud de tradicions arreu del món, però la pràctica sistematitzada del bodypercussion com a tal no va sorgir fins als anys 70. Javier Romero Naranjo justifica la seva evolució (precursors i detractors) a través de l'article "Science & art of body percussion: a review" publicat al Journal of Human Sport" Exercise el 2013. Romero-Naranjo classifica els usos de la percussió corporal en onze àmbits: Didàctic, Etnogràfic - Etno Musicològic, Neuropsicològic, Cinestèsic, Socioemocional, Espai i Arquitectura, Creació d'equips, Històric, Justificació - Justificació, Aprenentatge creuat i Entreteniment. Hi ha diferents tipus de sons: palmada, pit, cuixes, peus i dits. Els quatre patrons o nivells bàsics serien les palmades (clapping), dits (snapping), els peus (stamping) i més tard se sumarien les cuixes (patting).

La utilització del pit és posterior. Altres timbres menys usuals són Cames, boca, estómac i pulsació.

Exemples culturals: El professor d'universitat Javier Romero Naranjo realitza una primera aproximació a la percussió corporal en diferents cultures en el seu article "Percusión Corporal en diferentes culturas" a la revista Música y Educación en 2008. En un entorn proper hi trobem diversos clars exemples. El primer d'ells, i un dels més reconeguts, és el flamenc. Acompanyant a la guitarra o al cant les polirítmies que es generen per diversos palmeros poden arribar a ser altament riques i complexes. Sembla que l'existència de palmades en el flamenc té la seva influència en músiques del nord d'Àfrica i de cultures àrabs. La recent aparició del cajón dins el flamenc ha relegat una mica el paper rítmic de la percussió corporal, però segueixen sent encara un element molt característic d'aquest estil. El cantaor també es val de la percussió corporal en els sols per acompanyar-se, ja sigui amb palmades, zapateado, i cops al pit, cuixes o turmells, o també per marcar els finals de frase. És important esmentar l'ús de la percussió corporal en els jocs de mans infantils.

Un segon exemple quotidià on trobem percussió corporal és el dels anomenats jocs de mans, comunament realitzats pels nens. Aquestes cançons acompanyades de diferents tipus de mans i gestos, realitzats entre dues persones (un enfront d'un altre) o més (en cercle), suposen un gran desenvolupament de la psicomotricitat, la lateralitat i fins i tot la memòria de les llargues lletres que solen tenir. No només els nens canten acompanyats de les seves mans: al País Basc i Navarra trobem una dansa típica d'una tipologia molt similar. L'Esku Dantza (dansa de mans), que té diverses variants, s'assembla també als tradicionals jocs de pals, encara que en aquest cas s'utilitzen només les mans. A més, la dansa s'acompanya d'una música interpretada pel txistu (instrument tradicional basc). Aquest instrument indica les diferents parts de la dansa, així com un increment gradual de la velocitat a mesura que s'acosta el final.

Àfrica

Es poden trobar mostres d'origen popular que inclouen percussió corporal per pràcticament totes les cultures, però on trobem més exemples que involucren tot el cos és indubtablement al continent africà. Cal destacar el fet que en aquestes cultures no s'entén la música separada de la dansa i el moviment; el paper del cos com percussor segurament va començar acompanyant rítmicament a la veu.

Altres cultures

Tots aquests ritus van tenir la seva influència en l'època colombina, amb el tràfic d'esclaus africans a Amèrica. Mostres populars són totes les músiques que inclouen acompanyament de cops a contratemps (com el  gòspel ), juntament amb el moviment amb els peus a temps. A Cuba es troben encara prou mostres, mentre que als Estats Units hi ha el Hambone, un altre joc de nens en què es percuteix sobre les cuixes.

Més enllà d'Àfrica, són coneguts ritus amb percussió corporal com el  Haka  de Nova Zelanda o la música indonèsia. El Kecak de Bali, música en què es reconstrueix un ball de guerra típic ha influït en la música de Keith Terry, pioner en el "redescobriment" de la percussió corporal.

Referents actuals: Keith Terry, Javier Romero Naranjo, Diego Again, James Hardin, Jaquelin Raga, Santi Serratosa, Alberto Grau, Maria Guinant, Juncal guerrero, Estevao Màrquez,...

Keith Terry: Body Music

El percussionista i ballarí nord-americà Keith Terry és considerat dins del món de la percussió corporal com un dels pioners en reinventar el concepte (doncs ja hem vist que no és nou), i per tant tot un referent. Va començar a utilitzar la paraula Body Music el 1979 com a expressió que engloba la seva feina, que va consistir a traslladar els patrons bàsics de la bateria al seu propi cos. En cap moment considera que és el creador de la percussió corporal, ja que suposa que la primera música que va fer l'ésser humà va haver de ser amb el cos. Sí que recull totes aquestes influències populars per a la creació del seu propi estil.

Terry s'ha dedicat, sobretot, a la interpretació de percussió corporal en diferents espectacles, ja sigui a soles o col·laborant amb diferents artistes (Robbie Wiliams, Bobby McFerrin, etc.). Als anys 80 va fundar Cross-Pulse, una organització dedicada a la creació i representació d'espectacles basats en el ritme i la interculturalitat, mitjançant la música i la dansa. Actualment organitza de forma anual un Festival Internacional de Body Music, en el que es congreguen molts dels grans performers actuals de percussió corporal.

Francisco Javier Romero Naranjo: Neuromotricidad

El professor titular d'universitat Javier Romero Naranjo és un dels investigadors més prolífics sobre aquesta temàtica centrant-se específicament a la Neuromotricidad. Segons aquest autor l'ús de la percussió corporal s'articula amb relació a l'estímul de les funcions cognitives i especialment en les funcions executives. És per això, que ho justifica per l'estimulació de la "Intel·ligència Executiva". L'ús del Mètode BAPNE està focalitzat per a una millora de la flexibilitat cognitiva, presa de decisions, control d'impulsos, atenció, praxis i memòria de treball principalment. Tot això s'evidencia en un grup d'investigació que presenta més de 200 publicacions científiques sobre percussió corporal des d'un àmbit acadèmic. La metodologia s'ha impartit al Japó, Itàlia, França, Portugal, Estats Units, Mèxic, Veneçuela (Sistema d'Orquestres), Universitat de les Arts de Filadèlfia, Curtis Institut of Music, Julliard, etc amb nombrosos formadors certificats en més de 20 països. Un dels projectes més importants del Doctor Romero és el Solfeig Cognitiu. A través d'estratègies molt concretes i novedoses s'inicia a la pràctica musical.

Avantguardes musicals

La idea de fer música amb el mateix cos, allunyant-se dels instruments tradicionals, ha captat l'atenció d'alguns compositors musicals d'avantguarda com  Steve Reich  amb el seu Clapping Music (1972), una petita peça minimalista a dues veus de palmades.

Educació

Actualment la percussió corporal com a recurs didàctic té una forta presència a l'aula, no només per a facilitar l'aprenentatge musical sinó també per a desenvolupar aspectes de caràcter físic, social i emocional. Els mètodes Orff, BAPNE, Dalcroze són exemples de l'estudi d'aquesta pràctica amb finalitats educatives.

BIBLIOGRAFIA

NARANJO, Francisco Javier Romero.  Bodypercussion: Programación didáctica . Ramón Torres Gosálvez, 2018. ISBN 9788409065639.

 NARANJO, Francisco Javier Romero.  Bodypercussion: Programación didáctica . Ramón Torres Gosálvez, 2018. ISBN 9788409065639.

 ROMERO NARANJO, Francisco Javier « Handclapping Songs and Gender: an approach using the BAPNE method ». Mujeres, actividad física, deporte y ocio, 2013 - Universidad Alicante, pàg. 205-223.

Percussió corporal i danses

Veiem per tota la informació exposada la necessitat de fer un pas endavant en aquest sentit i introduir l'Esku Dantza (dansa de mans), així com introduir percussió corporal amb la sardana. Es decideix fer-la amb la sardana Coty x Coty ja que el grup musical “The Tyets” va rebre el premi a la iniciativa renovadora de la capital de la sardana del 2023. A més s’ha esdevingut un èxit ballat en totes les Festes Majors i concerts arreu del país. Així s’esdevé un aprenentatge funcional pels alumnes com també compleix l’objectiu de transmissió cultural en música i danses tradicionals.

La percussió corporal és de palmades, dits, pit, cuixes i peus amb combinació de punts curts i llargs de la sardana.

Cal dir que per l’Esku Dantza el grup musical La Viu Viu va fer un arranjaments amb tots els instruments de música tradicional que toca el grup que ens acompanya en les nostres trobades.

RECURSOS DIGITALS

https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/calaix-de-music/toquem/percussio/percussi%C3%B3-corporal

https://www.youtube.com/watch?v=MO63sRs19pE&t=5s

https://www.youtube.com/watch?v=Pd9xMdSzc20&t=7s

https://www.youtube.com/watch?v=-n2dsNvIGTI

Trobada danses 2023

Recuperada la normalitat el dia 27 d’Abril del 2023 es va fer la Trobada de danses tradicionals 2023. Com ja és habitual la música ens l’ha portada La Viu-Viu que ha fet els arranjaments especialment per poder ballar el programa proposat.

Aquest any també hem fet dos torns ja que no hi cabíem d’una sola vegada. L’alumnat era de1er a 3er. d’ESO i ha sigut un èxit. En el1er torn: 418 alumnes ballant i 23 professors. També han estat col·laborant 8 alumnes de l’Institut de Lliçà de 2n d'IFE AMIE (Itinerari Formatiu Específic Auxiliar en manteniment d'instal·lacions esportives) del Mòdul Professional "MP17 Assistència en l’organització d’espais i activitats en instal·lacions físico-esportives". En el 2º torn: 490 alumnes ballant i 29 professors.

En total hem estat 908 alumnes, 52 professors, 4 músics.

Pensem que ens podem felicitar tots, alumnat i professorat. Especialment per l'organització a càrrec de Francina Turón i els seus companys del INS Esteve Albert que ens han acollit. Així també cal agrair la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt i del personal del Poliesportiu.

El programa va ser:

1. Benvinguda als alumnes i professorat dels centres

1er. torn:

INS Esteve Albert de Sant Vicenç de Montalt, INS Manolo Hugué de Caldes de Montbui, INS de Lliçà, INS Valerià Pujol de Premià de Dalt, INS Domenec i Muntaner de Canet de Mar, Escola Mª Teresa Liseux de Barcelona.

2º torn:

INS Sant Pol de Mar, INS Tres Turons d‘Arenys de Mar, INS Joan Coromines de Pineda de Mar, INS Esteve Albert de Sant Vicens de Montalt, INS Damià Campeny de Mataró, INS Puig i Cadafalch de Mataró.

2. Una mica d’història. Per part de Francina Turón va explicar una mica de la història de les Trobades de Danses tradicionals: es fan des del 2000 quan els alumnes que avui ballaran encara no havíen nascut. S’han fet danses de diversos països i també de diverses parts del món.

3.Presentació dels músics. Banda de música tradicional La Viu-Viu.

4. Explicació del programa recordant que hi ha danses comuns que les ballen tots els instituts i hi ha d’altres que les ballen alguns.

5. El Rogle

6. Aussie Bush

7. Polka de la Estrella

8. Sardanes: Llevantina i Tots som Pops

9. Pere Stous Pere Kampous

10. Ball de Bastons. El Rossinyol

11. La Xampanya

12. Cercle Circassià Música Polemique composició grup Dédale

13. Cloenda i fins l’any que ve

Cal agraïr a l’edició d’aquest vídeo a Albert Oreja.

El video és una mostra de la ballada dels dos torns encara que no hi ha les sardanes . Esperem us agradi.

LA SARDANA: DES DEL CURRÍCULUM A PATRIMONI CULTURAL INMATERIAL DE LA UNESCO

 LA SARDANA: DES DEL CURRÍCULUM A PATRIMONI CULTURAL

INMATERIAL DE LA UNESCO

El grup es va plantejar aquest curs fer de la sardana una dansa comú per tots els centres participants amb el convenciment que la transmisió cultural de les danses és un objectiu pedagògic i curricular. Fent nostra la frase del pedagog John Cowan, el treball del professorat consisteix a crear situacions de les quals l’alumnat no pugui escapar sense haver après.

En el currículum d’Educació Física, la competencia 8 és : Utilitzar activitats amb suport musical, com a mitjà de relació social. A les orientacions metodològiques s'indica que "Es recomana programar les danses populars i d’arreu del món en els primers cursos de l’etapa, amb una atenció especial a les danses i balls propis de la població (si n’hi ha) i de Catalunya". La sardana, els balls de bastons, les bolangeres, etc., han de tenir una presència explícita. Per als darrers cursos de l’etapa, es recomana programar balls de parella, balls de carrer, balls més actuals i tècniques de dansa.

Les activitats d’avaluació no poden consistir només en la reproducció d’un ball conegut com la sardana, ja que s’impedeix la creativitat i es valora només la capacitat d’imitació o reproducció d’un model prèviament conegut. En el mateix exemple, la introducció de punts lliures en la sardana permet introduir creativitat en la coreografia. Des d’aquest punt de vista, les millors activitats d’avaluació han de tenir una part que possibiliti observar la correcció tècnica i rítmica (tots els alumnes fent els mateixos moviments de manera coordinada) i una altra part que permeti que l’alumne mostri la seva capacitat creativa. Per tant, amb el nostre projecte complim de ple tant en els continguts com en l’avaluació i orientacions metodològiques. 

D’altra banda, pensem que des de la vessant cultural podem contribuir a que la Sardana sigui considerada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Ja des de l’any 2010 la sardana va ser nomenada com a patrimoni festiu i cultural de Catalunya, a https://www.youtube.com/watch?v=DQFUUgzwvjM, el nostre tutorial ja ho esmentàvem. A l’abril de 2019 va ser aprovada per la Generalitat de Catalunya, la

presentació a la UNESCO com a Patrimoni Cultural Inmaterial per tal que l’estat Espanyol el presentés, però no ha succeït. També la comissió encarregada ha contactat amb Andorra i França, on també es balla, per poder-ho presentar conjuntament.

Així que qualsevol adhesió o manifestació a favor de la Candidatura seria molt benvinguda perquè és el reflex de la vivesa de la sardana i del compromís de tothom en el moment actual i de futur. El nostre grup es planteja que a més d’aprendre els nostres alumnes la sardana puguem contribuir a aquesta Candidatura.

Coneixem qué vol dir Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat 

El Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat vol destacar i mantenir el patrimoni cultural intangible de les diverses cultures d'arreu del món. El concepte va sorgir l'any 1990 i es defineix com "el conjunt de creacions basades en la tradició d'una comunitat cultural expressada per un grup o per individus i que responen a les expectatives d'una comunitat en la mesura en què reflecteixen la seva identitat cultural i social".

Fins ara, la UNESCO ha declarat 2 manifestacions pròpies de la cultura popular catalana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La primera va ser la Patum de Berga l'any 2005. La darrera, fins ara, van ser els castells, l'any 2010. Si ens referim a la cultura dels Països Catalans, a aquesta llista cal afegir-hi el Misteri d'Elx (2001), el Tribunal de les Aigües de València (2009), el Cant de la Sibil·la (2010) i les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (2011). A més a més, també estan reconegudes amb aquest títol activitats que són comunes a diversos territoris del Mediterrani, com la dieta mediterrània (2010) i les Festes del foc del solstici dels Pirineus (2015).

A tall d'exemple, formen part d'aquest reconeixement altres manifestacions culturals de la resta del món com el cafè àrab, símbol de generositat d'aquesta cultura; la dansa del wititi de la vall del Colca del Perú; l'epopeia de Görogly de Turkmenistan; el "nongak", art escènic amb músiques, danses i rituals comunitaris de la República de Corea; la capoeira del Brasil; el chovkan, joc eqüestre tradicional a lloms de cavalls karabajs de la República d'Azerbaidjan; els Diablos Danzantes de Veneçuela; la dansa Saman d'Indonèsia; l'equitació tradicional francesa; el flamenc d'Espanya; la cuina tradicional mexicana; el Carnaval de Negros y Blancos de Colòmbia; el "silbo gomero", el llenguatge xiulat de l'illa de La Gomera de les Illes Canàries d'Espanya; el tango d'Argentina i Uruguai; el cant polifònic georgià de Geòrgia; el sistema d'endevinació Ifa de Nigèria; el teatre Kabuki del Japó; el treball de la fusta dels zafimaniry de Madagascar; la creació i el simbolisme de les creus de Lituània o els cants polifònicsdels pigmeus aka de l'Àfrica Central de la República Centreafricana.

El futur de la sardana

El nou fenòmen del Coti x Coti pels The Tyets obre un futur amb una música molt acceptada pel jovent que ja ha estat tocada per la Cobla St. Jordi i ballada per 400 alumnes de Primària. Podem escoltar aquesta entrevista on s’explica a més de la seva creació, la seva relació amb el català i la música, a més que son un exemple del recorregut musical dels grups joves.

https://www.youtube.com/watch?v=-ImToWql7cU

Recursos en youtube per ensenyar sardanes

https://www.youtube.com/watch?v=DQFUUgzwvjM

https://www.youtube.com/watch?v=3ZOjCq-GMsc

htpps://www.youtube.com/watch?=5uBYzdutDOY

https://www.youtube.com/watch?v=6Du6lLXWWvA&list=PL57-wHJDnxN_-

fJUTnUG-q25vDCdg1lKj Sardana Traditional Catalan Dance tutorial

STRUCTURE & ARMS

Integració i música i danses tradicionals

 SOBRE LA INTEGRACIÓ DE L’ALUMNAT amb LA MÚSICA I LA DANSA TRADICIONAL

El grup de treball ha tingut, a més dels objectius de conèixer i practicar les danses, un objectiu d’integració de l’alumnat i la seva socialització transformant-se així en un objectiu competencial.
Les danses tradicionals fan que no solament practiquin els moviments i interactuïn amb els companys, sino que s’aconsegueix l’efecte emocional que té la dansa tradicional i que ens uneix amb els altres membres del grup. (Sí existe una base biológica para los efectos que se sienten al ejecutar movimientos de baile con música. P. 129 . ¡Haz bailar a tu cerebro! Vicent L, Ed. Gedisa Barcelona 2020).

Aquesta pràctica es fa encara que tinguem diferències tant a nivell físic com mental. De fet, en les diferents Trobades que fem com a acabament de l’activitat tots els alumnes de diferents centres junts (mireu el bloc http://eduquem-amb-ritme.blogspot.com/), han assistit alumnes amb diversitats que han pogut ballar amb els seus companys en igualtat. Gràcies al ball, el nostre cos aprèn a aprofitar el nostre entorn tant a nivell físic com a nivell interpersonal. Hem pogut veure les cares de sorpresa d’alguns alumnes al veure d’altres ballant encara que tinguessin síndrome de Down o d’altres diferències. A més quan ballem en sincronia amb d’altres persones totes experimentem les mateixes sensacions d’alliberament hormonal i sensorial amb la lectura que fem del cos dels altres ballant al mateix temps que nosaltres així podem empatitzar millor amb els cossos que veiem amb dificultats.

Hem buscat bibliografia sobre l’efecte de les danses tradicionals sobre el comportament i no hi ha gaires, però és conegut per tothom que la seva pràctica es universal a tots els llocs i cultures, tant en societats més primitives com en les més tecnològiques. Les estructures musicals i de moviment ens fan emocionar-nos de la mateixa manera estiguem en un lloc del món o en un altre ben diferent, i això ens fa integrar-nos en la nostra diversitat. D’altra banda hi ha molts alumnes (nois, sobretot) que a aquestes edats consideren no són hàbils, no saben, ni sabran ballar. Però, el fet de fer-ho en rodona i/o parelles els ajuda a fer-ho essent un aprenentatge de superació i col·laboració molt satisfactori. Això també
aporta coneixement interpersonal i integració de tothom, ajudant a trencar estereotips associats al món de la dansa i de l’activitat física no competitiva.

Amb un altre àmbit més organitzatiu, aquest any hem tingut l’aportació dels alumnes de l’Institut de Lliça d’Amunt de 2n d'IFE AMIE (Itinerari Formatiu Específic Auxiliar en manteniment d'instal·lacions esportives) del Mòdul Professional "MP17 Assistència en l’organització d’espais i activitats en instal·lacions físico-esportives". Cal recordar que Els itineraris formatius específics (IFE) són ensenyaments professionals que s'adrecen a alumnes amb necessitats educatives especials associades a una discapacitat intel·lectual lleu o moderada.

Trobada 2022. Sant Vicenç de Montalt.

 

Després de dos anys de pandèmia en els que no hem pogut fer la trobada, el dia 28 d’Abril del 2022, es va fer la Trobada de danses tradicionals 2022. Seguint els acords presos hem tingut la col·laboració del grup de música tradicional La Viu-Viu que ha fet els arrenjaments especialment per poder ballar el programa proposat per nosaltres i a més ha fet una explicació sobre cadascun dels instruments tradicionals que havien sonat durant les danses. Aquest any també hem fet dos torns ja que no hi cabíem d’una sola vegada i així s’han pogut mantenir més distàncies entre els balladors respectant les normes COVID que ja permitia no dur obligatòriament mascaretes i es podien fer aforaments complerts. Això ha comportat un esforç afegit per a tots.

L’alumnat era de 1er a 4art d’ESO.Ha sigut un èxit, en 1er torn: 332 alumnes ballant i 22 professors, també han estat col·laborant 4 alumnes de l’Institut de Lliçà de Amunt 2n d'IFE AMIE (Itinerari Formatiu Específic Auxiliar en manteniment d'instal·lacions esportives) del Mòdul Professional "MP17 Assistència en l’organització d’espais i activitats en instal·lacions físico-esportives".

2º torn: 319 alumnes ballant i 21 professors.

En total hem estat 651 alumnes, 43 professors, 4 músics. Han hagut 3 alumnes d’Ukraïna que també han participat.

Pensem que ens podem felicitar tots. Començant per la organització a càrrec de Francina Turón i els seus companys del INS Esteve Albert que ens han acollit. Així també cal agraïr la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt i del personal del Poliesportiu.

El programa va ser:

1. Benvinguda als alumnes i professorat dels centres

1er. torn:

INS Esteve Albert de Sant Vicenç de Montalt, INS Manolo Hugué de Caldes de Montbui, INS de Lliçà, INS Valerià Pujol de Premià de Dalt, Escola Mª Teresa Liseux de Barcelona.

2º torn:

INS Sant Pol de Mar, INS Tres Turons d‘Arenys de Mar, INS Joan Coromines de Pineda de Mar,INS Turó de Baldiri de Teià, INS Alella, d’Alella.

2. Una mica d’història. La Francina Turón va explicar una mica de la història de les Trobades de Danses tradicionals: es fan des del 2000 quan els alumnes que avui ballaran encara no havíen nascut. S’han fet danses de diversos països i també de diverses parts del món.

3. Presentació dels músics. Banda de música tradicional La Viu-Viu

4. Explicació del programa recordant que hi ha danses comuns que les ballen tots els instituts i hi ha d’altres que les ballen alguns

5. El Rogle

6. Aussie Bush

7. Polka de la Estrella

8. Sardana Llevantina

9. Pere Stous Pere Kampous

10. Explicació dels instruments tradicionals (característiques i tècnica) per l’Eduard de La Viu-Viu. Recordar que ha calgut arrenjar totes les músiques per aquesta ballada.

11. Ball de Bastons. El Rossinyol

10. La Xampanya

11. Cercle Circassià Música Polemique composició grup Dédale

12. Cloenda i fins l’any que ve

Cal agraïr a Carmen Pérez l’edició d’aquest vídeo. Es fa notar que la música de fons no ha pogut ser tradicional però s’aconsella escoltar-lo amb https://www.youtube.com/watch?v=ZxFzjwCMiZQ&t=131s Grup La viu viu. La soliarda

https://www.youtube.com/watch?v=k1ySPZCCK1k Grup Roba estesa. Viu

VIDEO DE LA TROBADA

El video és una mostra dels dos torns. Esperem us agradi.

https://www.youtube.com/watch?v=KtGnPjXWkDc 

Aprenem a ballar el Tinikling

 

Els alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Font del Ferro de Palafolls han après el Tinikling de la mà de la seva professora Maria Massuet Puig. Es tracta d'un ball tradicional d'origen filipí. Si voleu aprendre a ballar-lo, consulteu el tutorial! 

https://agora.xtec.cat/iespalafolls/general/aprenem-a-ballar-el-tinikling/

COM ES POPULARITZEN LES CANÇONS I LES DANSES

El document "Com es popularitzen les danses i cançons" es planteja per aportar coneixement al nostre alumnat perquè siguin critics a l'hora de cantar i/o ballar cançons que es van transformant en el temps i que si les transformen (com fan alguns cantants) sàpiguen quins son els seus orígens. Es posen dos exemples de com es va de la cançó tradicional a la popular i de la dansa tradicional a la popular. Es pren com a documentació la información de la Marianela Insua Escalante. Infobae.com 29-09-2020, es selecciona i tradueix al català per Rosa Mª Pérez Peidro Coordinadora del GT Música i Danses interculturals.