Aquest document vol aportar al professorat i a l'alumnat el coneixement dels músics que han fet possible el desenvolupament de la música i la dansa folk a casa nostra, així com els diferents llocs i festivals on es pot gaudir i aprendre aquesta música. Esperem que sigui útil per a tothom.
La dansa i música folk es nodreix principalment gràcies a la transmissió oral, però també la difusió educativa i cultural ha estat imprescindible i ha estat feta per diversos músics que cal conèixer.
JORDI FÀBREGAS, una breu biografia
Jordi Fàbregas (Sallent 1951-Barcelona 2021) Músic, compositor i folklorista. Fundador del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) ja que sempre va voler saber d’on venim a través de la música popular i tradicional, a més d’impulsor del Festival Tradicionàrius. Amb una llarga llista de treballs com a compositor, especialment de balls de gegants de diferents grups i una àmplia producció discogràfica amb diferents grups de música popular i tradicional, Fàbregas va ser creador i director de la formació Els Ministrils del Camí Ral, que cada any interpreta les músiques del Seguici Popular de Barcelona en l’acte del Toc d’inici que obre les Festes de la Mercè. Un dels seus últims treballs va ser l’adaptació del tema: «Som de Sallent», escrit per ell mateix durant el confinament per adequar la lletra a la situació que es vivia.
L’any passat va rebre la Creu de Sant Jordi, guardó que es va afegir a Bages de Cultura, el Premi Nacional de Música (1991), el Premi Nacional de Cultura Popular (1995) i la Medalla d’Honor de Barcelona (2006).
JORDI FÀBREGAS: VEU I ÀNIMA DEL FOLK CATALÀ
Aquest dimecres 20 de gener ha mort Jordi Fàbregas, veu i ànima del folk català. Fa uns dies, a la presentació del Festival Tradicionàrius, els organitzadors van explicar que el dia de Reis li havien fet una operació d’urgència al cor. Per això s’havia hagut de suspendre l’espectacle inaugural d’aquesta edició, Almanac 40 anys, que havia de festejar l’aniversari d'un dels seus grups emblemàtics, La Murga. S’esperava que el músic es recuperés bé i que l’espectacle es podria fer més endavant, però no podrà ser. El desembre passat, Jordi Fàbregas havia fet un parell d’actuacions al Circuit Folc, a Tarragona i a Ripoll, tocant la guitarra i l’harmònica i cantant a cor que vols cançons de gresca i de combat al costat d’un col·lega que, segons deia, coneixia ‘des de sempre’: Jaume Arnella.
“Pit i fora!”, “Amunt i crits!”. Eren expressions que li agradaven a Jordi Fàbregas, que sempre recordava que poble que canta mai no mor. Va néixer a Sallent, al Bages, el 1951, i de ben jovenet va afeccionar-se a cantar. No va poder entrar a l’Escolania de Montserrat, però de seguida va integrar-se en la vida associativa i cultural del seu poble, organitzant saraus de tota mena. De la mà del seu pare, lletraferit i afeccionat a la poesia i el teatre, i també gràcies als llibres de la biblioteca de Sallent, va descobrir la cultura francesa, i de seguida va quedar enlluernat per un cantant que el marcaria profundament: Jacques Brel.
Precisament dues versions de Jacques Brel, "Amsterdam" i "El calçases", van formar part del seu primer disc, un EP publicat per Edigsa que també incloïa dues composicions pròpies, “El trobador” i “El retorn”. Del col·lectiu manresà de música i poesia La Roda va sorgir el que seria, als anys setanta, el Grup Coses, un ‘cantautor de tres caps’, integrat per Jordi Fàbregas, Ton Rulló i Miquel Estrada, amb el qual van gravar tres discos on es reunien elements del folk, la cançó protesta i el rock, fent grans adaptacions de poetes com Miquel Desclot i van assajar una manera cooperativa de treballar, allunyats del management convencional. A través de l’oficina Enllaç, proposaven una manera de relacionar-se amb els pobles on anaven a tocar i amb les seves associacions.
En dissoldre’s Coses, va dedicar un parell d’anys, entre el 1978 i 1980, a viatjar per Catalunya i conèixer repertoris i maneres tradicionals. Va ser en aquests viatges quan un vell raier va cantar-li la “Cançó del raier”, amb lletra de Jacint Verdaguer, que esdevindria un dels molts plats forts del seu repertori. I el mateix pot dir-se de “La vanitosa”, que va aprendre de Manuel Gabriel, a Ponts, i que Jordi Fàbregas cantava amb un pathos infinit.
Definitivament dedicat a la música tradicional, els finals dels setanta també van significar per a ell la trobada amb Xavier Batllés i Pep Cabré. Amb ells va formar un grup centrat en la tradició mediterrània dels instruments de doble corda, L’Harmònica Brava, i va gravar un disc pioner i referencial, El poder del cant. I el 1980, vindria la creació d’un altre grup que obria nous camins, La Murga. En l'escena de l'època, La Murga es distanciava de l'estètica de l'Orquestra Plateria i La Salseta del Poble Sec, i, en la línia d’una formació germana, l'Orquestrina Galana de Jaume Arnella, proposava un ball d'envelat basat en patrons tradicionals catalans. La Murga va gravar quatre discos: Almanac (Edigsa, 1981), Carnaval (Edigsa, 1983), Punyalada (Audiovisuals de Sarrià, 1985) i Elixir (Picap, 1987). Per les seves files hi van passar músics com Josep Pons, Saki Guillem, Eliseo Parra, Eduard Casals, Tito Peláez i Xavier Batllés, entre altres.
A Tito Pelàez el trobem també en un altre grup impulsat per Fàbregas que als anys vuitanta va crear escola, Primera Nota. Amb aquest grup no només va representar un revulsiu per al folk dels Països Catalans, en la línia de propostes germanes com Urbàlia Rurana al País Valencià o Música Nostra a les Balears, sinó que va implicar-se en la creació dels Saraus de Primavera, als antics jardins de l’Hospital de Barcelona. De l’experiència d’aquell cicle primaveral en sortiria la llavor que germinaria, el 1988, en la creació del Festival Tradicionàrius, del qual Fàbregas va ser director fins la primavera passada, quan va passar el relleu a Càrol Duran, i també la creació, el 1993, del Centre Artesà Tradicionàrius, base i viver fonamental en la consolidació del folk arreu dels Països Catalans.
Als anys noranta, de la trobada de Primera Nota amb Artur Blasco, músic que duïa anys recollint cançons i experiències dels vells acordionistes dels Pirineus, en va sortir un altre grup històric, El Pont d’Arcalís. Respecte el carisma d’aquest grup, només direm que hi ha qui pot presumir d’haver vist junts a Lennon i McCartney i qui pot presumir d'haver vist junts a Jagger i Richards, però després estem els que podem presumir d’haver vist junts en un escenari a Fàbregas i Blasco.
Jordi Fàbregas reconeixia amb la boca petita que li hagués agradat tenir més temps per dedicar-se a cantar, però que ell, com tanta altra gent, s’havien vist obligats a empènyer del carro i a implicar-se en la gestió directa i la defensa de la música tradicional, fent tots els papers de l’auca. Com el seu amic Lluís Puig (actual Conseller de Cultura a l’exili), Fàbregas s’arromangava per moure caixes o criticava, obertament i sense manies, la poca estima que els mitjans catalans, públic i catalans, presten a la música catalana. Des del Grup Enderrock hem de dir també que va ser un col·laborador imprescindible, i que va jugar un paper fonamental en la creació de revistes com Folc i Sons de la Mediterrània, i més recentment, el Concurs Sons.
Rara era la vetllada al Tradicionàrius que no començava amb ell, alt i prim, plantat a l’escenari i presentant la formació o l’artista de torn. Alguns li deien que s'allargava massa i ell responia: “Ja acabo, però abans deixeu-me dir que la setmana vinent tindrem a...”. Quan va acomiadar-se de la gestió del CAT, la primavera passada, va explicar que volia seguir fent de músic: “Seguiré als escenaris mentre la gola, la Lola i el cos aguantin”.
Els garbarets
Els garbarets
En versió original
Lluís Gendrau | 21/01/2021 Rev. Enderrock
El cantant, guitarrista, graller i compositor Jordi Fàbregas (Sallent, 1951 - Barcelona, 2021) va ser membre fundador del grup de cançó catalana Coses, de l'orquestra de corda i pua L'Harmònica Brava i també del grup de música folk La Murga, pioner en la reelaboració de la música tradicional a Catalunya. A més, la seva trajectòria va ser cabdal al capdavant de dos dels grups referencials de música tradicional com Primera Nota i El Pont d'Arcalís, abanderats de la 'riproposta' folk.
Fàbregas, que va rebre el Premi Nacional de Música 1993 i la Creu de Sant Jordi 2020, va morir ahir a Barcelona després que fa uns dies s'estava recuperant d'una intervenció coronària que el va obligar a suspendre el concert d'inauguració del Festival Tradicionàrius 2021. La vetlla tindrà lloc aquest dissabte 23 de gener a dos quarts de 12 al Tanatori de les Corts de Barcelona.
El seu debut va ser al món de la Cançó amb la gravació d'un EP amb "Amsterdam" i "El calçasses" –adaptacions de Jacques Brel–, i els temes propis "El trobador" i "El retorn", publicat per Edigsa el 1968. Els darrers anys va impulsar també grans produccions com el projecte Mar Mur (Temps Record, 2010), amb Maurizio Martinotti, Toni Torregrossa i lletres de Joan Soler i Amigó, i Pau i Treva (EthnoSueni, 2006) amb Maurizio Martinotti, Toni Torregrossa i Renat Sette. Un dels seus primers gran projectes de recuperació de la música tradicional va ser Lo poder del cant (Ariola, 1980), on va confluir amb L'Harmònica Brava, Xavier Batllés i Pep Cabré.
Jordi Fàbregas va ser dels fundadors del festival Tradicionàrius, que des del 1988 s'ha mantingut com un referent del folk i la música d'arrel als Països Catalans, i des del 1993 fins al 2020 va gestionar també el Centre Artesà de la Vila de Gràcia (CAT), des d'on es programen i generen projectes al voltant del folk i la cultura popular al llarg de tot l'any. Com a gestor cultural va ser organitzador del pioners festivals Saraus de Primavera i i va participar en la fundació de l'Associació Cultural TRAM (Premi Nacional de Cultura Popular 1996).
Després de deixar la direcció del Tradicionàrius i del CAT l'any passat, es volia dedicar de ple a la música. Jordi Fàbregas era una de les ànimes de la música tradicional catalana, còmplice de moltes iniciatives cabdals en el folk dels Països Catalans, que mai va deixar de passar l’oportunitat de cantar dalt d'un escenari o acompanyat d'amics en una taverna, fent glops de la seva inseparable Voll-Damm, interpretant cançons d’amor i de lluita.
LA MÉS GRAN DISCOGRAFIA DEL FOLK CATALÀ
A més del seu debut en solitari com a cantautor, Jordi Fàbregas havia participat en diverses produccions com a músic, compositor i activista, des dels concerts al Centre Artesà Tradicionàrius fins a la Trobada d'Acordionistes d'Arsèguel, passant per la celebració dels 50 anys del Grup de Folk. Al capdavant de Primera Nota va gravar cinc àlbums, Primera Nota (Tram, 1990), Llet i vi (Tram, 1990), Taüll (Tram, 1993), Folc! (Tram, 1995) i amb Urbàlia Rurana, Folk nou, a l'Espai (Tram, 1997). Posteriorment, amb El Pont d'Arcalís va registrar una desena de discos referencials, des de Balls i cançons del Pirineu (Tram, 1998) fins al darrer, La Seca, la Meca i les valls d'Andorra (Discmedi, 2014).
La darrera actuació de Jordi Fàbregas va ser acompanyat de Jaume Arnella, dins del Circuit Folc 2020 celebrat a La Capsa de Música de Tarragona, el passat 20 de desembre el 2020. La seva posada a escena de dos grans del folk es podria comparar a una mena de Woody Guthrie i Pete Seeger a la catalana.
Jordi Fàbregas i Jaume Arnella
Autora del recull:
ROSA Mª PÉREZ PEIDRO.
Coordinadora del grup de treball Música i danses.
