SOBRE LA INTEGRACIÓ DE L’ALUMNAT amb LA MÚSICA I LA DANSA TRADICIONAL
El grup de treball ha tingut, a més dels objectius de conèixer i practicar les danses, un objectiu d’integració de l’alumnat i la seva socialització transformant-se així en un objectiu competencial.
Les danses tradicionals fan que no solament practiquin els moviments i interactuïn amb els companys, sino que s’aconsegueix l’efecte emocional que té la dansa tradicional i que ens uneix amb els altres membres del grup. (Sí existe una base biológica para los efectos que se sienten al ejecutar movimientos de baile con música. P. 129 . ¡Haz bailar a tu cerebro! Vicent L, Ed. Gedisa Barcelona 2020).
Aquesta pràctica es fa encara que tinguem diferències tant a nivell físic com mental. De fet, en les diferents Trobades que fem com a acabament de l’activitat tots els alumnes de diferents centres junts (mireu el bloc http://eduquem-amb-ritme.blogspot.com/), han assistit alumnes amb diversitats que han pogut ballar amb els seus companys en igualtat. Gràcies al ball, el nostre cos aprèn a aprofitar el nostre entorn tant a nivell físic com a nivell interpersonal. Hem pogut veure les cares de sorpresa d’alguns alumnes al veure d’altres ballant encara que tinguessin síndrome de Down o d’altres diferències. A més quan ballem en sincronia amb d’altres persones totes experimentem les mateixes sensacions d’alliberament hormonal i sensorial amb la lectura que fem del cos dels altres ballant al mateix temps que nosaltres així podem empatitzar millor amb els cossos que veiem amb dificultats.
Hem buscat bibliografia sobre l’efecte de les danses tradicionals sobre el comportament i no hi ha gaires, però és conegut per tothom que la seva pràctica es universal a tots els llocs i cultures, tant en societats més primitives com en les més tecnològiques. Les estructures musicals i de moviment ens fan emocionar-nos de la mateixa manera estiguem en un lloc del món o en un altre ben diferent, i això ens fa integrar-nos en la nostra diversitat. D’altra banda hi ha molts alumnes (nois, sobretot) que a aquestes edats consideren no són hàbils, no saben, ni sabran ballar. Però, el fet de fer-ho en rodona i/o parelles els ajuda a fer-ho essent un aprenentatge de superació i col·laboració molt satisfactori. Això també
aporta coneixement interpersonal i integració de tothom, ajudant a trencar estereotips associats al món de la dansa i de l’activitat física no competitiva.
Amb un altre àmbit més organitzatiu, aquest any hem tingut l’aportació dels alumnes de l’Institut de Lliça d’Amunt de 2n d'IFE AMIE (Itinerari Formatiu Específic Auxiliar en manteniment d'instal·lacions esportives) del Mòdul Professional "MP17 Assistència en l’organització d’espais i activitats en instal·lacions físico-esportives". Cal recordar que Els itineraris formatius específics (IFE) són ensenyaments professionals que s'adrecen a alumnes amb necessitats educatives especials associades a una discapacitat intel·lectual lleu o moderada.
