EL
BALL DE BASTONS, TREBALL INTERDISCIPLINAR
El grup ha treballat aquest
ball de manera interdisciplinar i per tant és un material que es pot
utilitzar tant des de diverses assignatures per aconseguir un
objectiu d'educació competencial, com formant part d'un crèdit de
síntesi. L'important és que no es quedin solament en l'aprenentage
del ball sino que adquireixin diversos aspectes culturals i socials.
Cal que l'alumnat tingui una
visió històrica i cultural que es pot treballar des de diferents
assignatures principalment de l'àrea social així aprendran
competències diverses. Segons les dinàmiques dels centres hem fet
diversos treballs metodològics: treball de la part històrica i
social per part del professorat de Socials, treball musical
per part del professorat de Música i la part d'activitat
física, és a dir ballar, per part del professorat d'Educació
Física; en altres centres tot s'ha fet per part del professorat
de Música; a altres centres el professorat de Música ha fet
la part musical i històrico-social i el d'Educació Física
la part de ball.
CONSTRUCCIÓ DELS BASTONS
Els bastons s'han construit
dins de Tecnologia donant
a l'alumnat un paper actiu. S'han comprat barres de fusta de
pi de 3 cm. de gruix i d'un metre de llargada i s'han tallat a 50 cm.
Després s'han polit les puntes amb paper de vidre fi. Nosaltres ho
hem fet així, encara que en altres centres hi ha professorat que ho
fa tallant pals d'escombra, però es trenquen més, malgrat aixó si
s'han de construir molts, pot resultar més económic.
BALL
DE BASTONS
Considerat
un dels balls tradicionals de Catalunya que son singulars als Països
Catalans (Catalunya, Comunitat Valenciana i Aragó). Interessant
dansa en que els dansaires ballen picant amb els bastons fent pasos,
girs i salts(a vegades sota cama) al so dels instruments de música
tradicional.
ORIGENS
HISTÒRICS
No
hi ha unanimitat sobre els orígens del ball de bastons,
molt populars al segle XV, persisteixen en França, Itàlia,
Anglaterra i País de Gal·les (Morris
dance),
Espanya (paloteo o troqueado)
i Portugal (dansa
de pauliteiros).
A les cultures del Magreb també hi ha danses tradicionals amb
bastons, com la Raks
Al Asseya d'origen
egipci (conegut també com a saidi,
com la música i ritme d'aquesta dansa) o latahtib,
i alguns passos d'algunes d'elles s'han integrat dins de l'anomenada
dansa del ventre.Les primeres referències escrites daten del 1151
(SXII), quan durant el banquet de les noces del comte Ramón
Berenguer IV amb Peronell d'Aragó es va fer un ball de bastons. Eren
ballats solament per homes però des dels anys 1960 s'han incorporat
les dones, essent actualment colles tant mixtes com masculines o
femenines.
MÚSICA DEL BALL DE BASTONS
Històricament sempre s'ha ballat
amb grallas i timbal, també s'utilitza el flabiol; i en pocs casos
el violí, l'acordeó o el sac de gemecs
BIBLIOGRAFIA
“Les
músiques del ball de bastons i el seu context” Autors: Robert
Rovira i Àngel Vallverdú
Cossetània
edicions.776 pàgines. 880 Il·lustracions ISBN:
84-9791-129-6
Sinopsi
del llibre:
Diversos
estudis han tractat sobre el ball de bastons des d’una perspectiva
local o poc aprofundida. Això ha fet que la majoria de la informació
hagi estat fins ara dispersa. Les músiques del ball de bastons i el
seu context ens mostra la pràctica totalitat de melodies que
serveixen ara i havien servit antigament per a poder ballar aquesta
dansa ancestral i viva. En aquest llibre hi podreu trobar partitures
amagades fins ara en arxius, tonades que ja no es ballen però que
hem pogut rescatar de la memòria d’antics bastoners i, no cal
dir-ho, les músiques que continuen vigents. Tot això junt amb
informació i fotografies de les colles de ball de bastons de tot
Catalunya, perquè aquestes músiques que us oferim no quedin fora de
context. Així doncs, aquest llibre és una eina important per
constatar la grandíssima riquesa del ball de bastons des d’una de
les seves vessants primordials: la música.Un treball de 8 anys que
recull 786 partitures, classificades per comarques i amb forces
explicacions i context en un viatge que comença al Baix Ebre i acaba
a l’Alta Ribagorça.
Biografia
del autors:
Robert
Rovira i Ferré (l’Arboç, Baix Penedès, 1952) va iniciar-se en el
món de les danses tradicionals als deu anys, i l’any 1970 començà
a ballar com a bastoner amb el Ball de Bastons de l’Arboç.
Promotor i fundador d’entitats, forma part de la junta de diverses
associacions de l’Arboç, la seva localitat. Ha estat professor de
l’Aula de Dansa Tradicional i Popular de la Generalitat de
Catalunya. Des de l’any 1982 fa tasques d’investigació de la
cultura popular i tradicional, sobretot del ball de bastons. Va
ingressar a la junta directiva de la Coordinadora de Ball de Bastons
de Catalunya l’any 1989, en qualitat de secretari, i des del 2001
n’és el president. Àngel Vallverdú Rom (Montbrió del Camp, Baix
Camp, 1973) s’inicià en el món de la música tradicional de
manera autodidacta, amb la gralla, i formà part del grup Grallers
del Col•lectiu Reusenc d’Activitats Culturals. Després
s’interessà pel flabiol i el tamborí, i el 1994 començà a rebre
classes del prestigiós flabiolaire Xavier Macaya, el qual li ensenyà
la tècnica. Actualment és secretari de la Coordinadora de Balls de
Bastons de Catalunya i gerent del Festival de Música de Montbrió
del Camp.
REFERÈNCIES
TECNOLÒGIQUES
Hi
ha un blog sembla que està parat, però hi ha però hi ha molta
història i un munt de referències del mon bastoner.
HISTÒRIA
DEL BALL DE BASTONS DE VILAFRANCA DEL PENEDÉS
Video de VTV (Vilafranca) de 8
minuts i 4 minuts, s'enllacen sols.
Qüestionari
sobre els videos
Material en que estàn fets els
bastons .Versos d'Antoni Massanell
Origen del ball de bastons i
història
Vestuari
Tipus de balls que hi ha. Quants
balladors hi ha? Quan es balla?
Instruments musicals que
acompanyen el ball de bastons. Peces musicals, cóm es diuen?
RECURSOS
DIDÀCTICS
Resum
del video tutorial
Origen: El ball de bastons
es diu així per l'instrument que porten els dansaires -els bastons-
fets de fusta dura, originariament eran els radis de les rodes dels
carros.
Cada zona de Catalunya ( i cada
poble) té el seu propi ball de bastons. Aquest ball s'ha ballat amb
la música de "La primera" però la coreografia és de "El
Virolet", ja que és una de les més senzilles, malgrat això te
els pasos bàsics, encara que no hi ha salts i cops per sota la cama.
Començament:
Posició inicial amb els peus
junts i bastons a les espatlles fent el ritme inicial, fer el ritme
de colpeig sense desplaçament: primer, picant al terra; segon, entre
els dos bastons; tercer, dreta contra dreta del company i quart,
esquerra contra esquerra.
Agrupacions:
Com bàsicament son agrupacions de vuit persones, hi ha de diversos
tipus, aquestes son senzilles 1:
2 agrupacions de 4, 2 parelles es giren , i 2 es desplacen tocant a
terra fins tocar amb un altre company; 2: 2 agrupacions de 4 en
quadre, les dos en diagonal picant creuat per dalt al mig i l'altre
parella per baix.
S'acaba,
fent
tot el ball amb la coreografia completa, així tothom haurà picat
amb els bastons amb tothom, tant fent de parella com en les
agrupacions diferents.
Música:
S'ha
utilitzat "La primera" amb una versió (sembla ser) que van
tocar els graellers del Garraf i Penedés, s'ha escollit per ser més
adequada a l'edat, per tenir un ritme més viu que amb la música del
Virolet.
La professora Núria Rué i Cardús va fer un projecte pedagògic per l'alumnat de 6è de Primària a l'escola Josep Ventalló de Terrassa. És un exemple més de com la cultura tradicional pot ser un projecte d'escola i influent a diferents entitats de la ciutat.