REFLEXIONS
AL VOLTANT DE LA MUSICA I DANSA TRADICIONAL
El
grup de treball Musica i danses interculturals el lideren professorat
de Música i Educació Física, encara que també hi participen
professorat d'altres materies de l'àrea lingüística i social, així
com de cicles formatius, té sempre la col·laboració de la resta de
professorat dels centres implicats, actualment de Secundària i de titularitat pública.
A
nivell curricular la dansa implica directament a les materies
d'Educació Física i Música malgrat que la implicació principal és
el concurs de diverses competències bàsiques que ajuden als
adolescents a la socialització i coneixement intercultural.
El
grup vol remarcar la importància de la música i dansa tradicional
davant d'altres balls que també aporten beneficis a l'educació de
l'adolescència, és per això que a l'hora de seleccionar les danses
hem volgut aclarir conceptes al voltant de la pràctica de les
activitats que ensenyem als nostres alumnes.
MUSICA
POPULAR I TRADICIONAL
Quan
un poble fa seva una música o dansa es popular o també dit propi
d'una contrada o poble. És a dir, el cant tirolés de Baviera o el
cante jondo d'Andalusia. L'art popular crea els seus propis límits i
va més enllà de les seves fronteres polítiques. La paraula
folklòrica es fa servir actualment com a sinònim de popular ja que
prové lingüisticament de l'alemany "folk"- poble-.
Malgrat això es una paraula que porta a discusions filosòfiques,
epistemològiques (hi ha qui ho fa servir solament per a cultures
aïllades) i lingüístiques (Berlioz,S. 2002).
DANSA
FOLKLÒRICA
Les danses
folklòriques, danses
tradicionals o danses
populars són danses pròpies
de la cultura
popular d'un
país o d'una comunitat de persones, i que s'han anat transmetent de
generació en generació. Tenen diverses característiques:
-
Les executen persones sense (o amb poca) preparació professional.
-
Es ballen en activitats socials.
-
No estan dissenyades per a ser representades en un escenari, tot i que algunes es poden arranjar amb aquest fi.
-
L'execució està basada més en la tradició rebuda que en la innovació, tot i que les tradicions folklòriques varien amb el temps.
-
Els nous dansaires aprenen la dansa observant els vells, o rebent-ne l'ajuda.
Als
Països Catalans les danses folklòrica més conegudes són la jota i
la sardana;
altres exemples són les danses ballades pels esbarts
dansaires.
Amb
el temps algunes danses tradicionals s'han perdut, altres s'han
conservat. El problema major de les danses populars és que pel fet
de ser-ho rarament se'ls ha donat prou importància com per a
documentar-les per escrit, com ocorre també de vegades amb la
recepta d'un plat popular (com l'allioli),
la melodia d'una cançó (com el Caga
tió)
o el text d'una obra de teatre (per exemple, Els
Pastorets).
A Catalunya existeix
des de 1950 l'Obra
del Ballet Popular per
a conrear i a difondre la dansa tradicional catalana i intentar així
evitar que amb el temps es perdi.
La
majoria de danses tradicionals tenen finalitat festiva.
Moltes acompanyen o acompanyaven en origen tasques feixugues,
quotidianes o puntuals, o moments socials o personals importats,
com la verema o
un casament.
Algunes tenen origen guerrer i
d'altres origen religiós,ritual, màgic o místic,
aquestes darreres poden ser usades perquè els ballarins quedin en
trance.
EL
BALL FOLK
El
ball folk entès com una manera de ballar que ha pres un estil propi
i diferenciat, viu i modern,
que s’alimenta de la
tradició però que la transforma i l’adapta als nous temps.
Per
tant, no és ball tradicional, tot i que procurarem acostar-nos al
màxim a les fonts i ser-ne fidels.(Codina, J. 2011)
11
de març 2011, 16:33 publicada per Blai Folk Blai Net [
actualitzat el 11 de març 2011, 16:47 ]
Així
és com resumiria jo (Codina,J. 2011), l'aportació que fa en
Jaume Ayats analitzant el fenòmen del
ball tradicional o ball
folk a Catalunya. És un article de l'any 1999 (i moltes coses han
canviat!) però que
manté la seva essència en l'actualitat. Un
estudi centrat en La Plaça del Rei de Barcelona (un dels
llocs
mítics i referents del ball tradicional i folk) que analitza les
contradiccions que aquest model ofereix.
La tradició com a
pretext per a construir una alternativa actual a certs models més
hegemònics o
dominants d'establir relacions socials, de fer festa
o de passar-s'ho bé. Una alternativa a altres models
actuals que
parteix de la tradició però que segueix en definitiva com una
nova moda: un model estètic i
social sobre un imaginari que
sovint el fa entrar amb contradiccions amb el que seria el rigor
històric.
Podeu llegir l'article aquí: http://www.sibetrans.com/trans/trans8/aiats.htm |
BENEFICIS
DE LA DANSA
La
dansa és una forma d'expressió que incrementa el llenguatge
corporal i la conciencia emocional del present. Fa elogi de la
bellesa estètica del cos mitjançant el moviment i el ritme. La
dansa és una forma d'autoconeixement. Una experiència que
s'alimenta de la disciplina i la consciència, estimula la ment i
millora la capacitat d'atenció i concentració. Millora l'autoestima
i la postura corporal . Aporta equilibri en harmonia al compàs del
moviment que t'envolta.
La
dansa educa la sensibilitat ja que camina en pararel·l amb la
bellesa estética. Educa la coordinació corporal ja que aquest tipus
de ball posa en moviment tot el cos gràcies a la seva perspectiva
holística. Mou tant el cos com el cor, enforteix la salut
cardiovascular i és un bon preventiu de l'angoixa. És una forma de
socialització al compartir l'experiència amb d'altres companys.
CONCLUIM
Que
la dansa tradicional aporta coneixements i beneficis per a la
l'educació física, musical i emocional de l'alumnat.
Que
posa en acció les competències bàsiques, el treball
d'interculturalitat i coneixement social entre l'alumnat.
Que
contribueix a la salut de l'alumnat donant-li eines per la seva vida
futura.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada